http://www.c2014.cat/ Col·lectiu 2014 de reflexió nacionalista ca http://www.c2014.cat/premsa/el-xantatge-de-pedro-j-al-psoe http://www.c2014.cat/premsa/el-xantatge-de-pedro-j-al-psoe#comentaris Sat, 06 Mar 2010 19:40:48 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/el-xantatge-de-pedro-j-al-psoe Us recordeu del cas Roldán? el corrupte director de la Guardia Civil durant el Govern de Felipe González. Aquell escàndol que va facilitar la derrota socialista i l’arribada al poder del PP, va camí de repetir-se. Segons la web del lobby per la independència, circula en cercles ben informats del poder de Madrid, un vídeo d’alt voltatge que afectaria a un important dirigent socialista. Un vídeo que estaria en poder del PP i de l’enfant terrible de la bruneta mediàtica espanyola, el rei del periodisme groc, Pedro J Ramírez tindria una copia d’aquest vídeo i, per tant, una nova eina de pressió i de xantatge a l’Estat.

El vídeo va camí de convertir-se en un greu problema d’Estat; supera fins i tot la misèria humana del famós vídeo de Pedro J Ramírez amb la seva amant i afecta, d’una manera greu, a un alt càrrec del Govern de Rodríguez Zapatero que hauria estat filmat en un hotel de Cuba, propietat d’una important cadena hotelera mallorquina, esnifant cocaïna i en plena orgia amb diferents prostitutes. Tots aquests elements en mans del director de El Mundo i del PP està provocant una pèrdua clara dels papers per part del PSOE.

Els nervis dins del PSOE els estan traint, com diu la ben informada pàgina web del Lobby per la independència, “ara s’entenen moltes coses, ara s'explica perquè ZP va enviar els advocats de l'estat a defensar davant el Tribunal Suprem la piscina il•legal de Ramírez. Ara s'explica perquè tots els ministres de ZP s'han arrossegat com un cuc concedint reiterades entrevistes a El Mundo. Ara s'explica perquè ZP se'n va dur convidat PJ a Nova York. Ara s'explica perquè li va concedir la primera entrevista com a president i perquè l'ha convertit en el seu assessor personal.” Ara s’expliquen tantes coses, i de com un director de diari pot fer xantatge a l’Estat.

La situació és tant greu i delicada pel PSOE que han utilitzat tot el poder de l’Estat per recuperar la polèmica cinta. Segons diu la pagina web del Lobby per la Independència, els serveis policials de l’Estat van exigir el retorn de la cinta. Davant la negativa i el perill de tenir un segon cas Roldan, les ordres per part del Govern Espanyol han estat clares i taxatives, per aquest motiu fins i tot van registrar el palauet de l’ex President Matas, i no per buscar proves de corrupció a dins del PP, sinó per buscar si Matas tenia el valuós vídeo del dirigent socialista, el registre va fer fallida, però el cas va camí de convertir-se en un veritable joc brut de les clavegueres de l’Estat. Com diu la web ressenyada, “els fets continuen i seguirem endavant amb les misèries del poder.”
]]> http://www.c2014.cat/premsa/banda-ampla-tv3-contra-les-consultes http://www.c2014.cat/premsa/banda-ampla-tv3-contra-les-consultes#comentaris Sat, 27 Feb 2010 13:55:01 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/banda-ampla-tv3-contra-les-consultes El programa Banda Ampla, del proper dimecres, debatrà sobre les consultes sobiranistes. Aquesta informació la comunica diu la web del programa. La pregunta és com no han fet el debat aquet dimecres? previ a la jornades de consultes d’aquest diumenge. Han adormit informativament la jornada i ara anuncien un programa per debatre les consultes. Què volen malmetre l’esforç de milers de persones? Què volen convertir un debat sobre les consultes en un debat ridiculitzant el procés pel dret a decidir? Sobre si la participació és poca o molta?

Sincerament trobo fora de lloc que aquest debat, sobre la independència, no s’hagi produït prèviament. 7000 persones ho han demanant al facebook. Milers de ciutadans s’han mobilitzat per la celebració de les consultes i la nostra TV girant l’esquena al moviment cívic més important dels darrers anys. Aquesta és la veritable força de les consultes, és un acte clarament democràtic que fa por als partits que volen seguir com estant, per això els socialistes intel•ligentment han donat ordres estrictes a la seva militància de fer el buit en aquest debat, res de participar, res d’anar a votar. Sabem molt bé que el debat pel dret a decidir el tenen perdut; saben molt bé que el dret a decidir,si és debat de veritat, acabaria guanyant perquè l’actual situació de crisi econòmica i de desencís ens aboca a noves sortides. El matrimoni de submissió amb Espanya té data de caducitat. Separar-se d’Espanya ja no ens perjudica, ja no tenim res a perdre; tot lo contrari, la separació ens aporta guanys en tots els conceptes.

En un mateix sentit el nou líder d’IC, Joan Herrera, ha posat volgut restar importància a les consultes amb unes declaracions desmobilitzadores dient que “no percep 'ebullició' de les consultes independentistes com fa uns mesos”. Ells que sempre aboquen per noves formes de participació ciutadana quan aquestes es posen en pràctica les volen silenciar. Unes declaracions poc afortunades fetes pocs dies desprès que un sector del partit fes una jornada pel dret a decidir.

Aquest diumenge ha de ser una nova jornada reivindicativa. Cal que sigui un nou èxit de llibertat i de participació. És la millor resposta que es pot fer a tots aquells que volen restar importància al moviment cívic i polític més important dels darrers anys. El 28-F cal anar a votar! Si nosaltres no ho fem, qui voleu que ho faci?


]]> http://www.c2014.cat/premsa/atracats-per-bancs-i-caixes http://www.c2014.cat/premsa/atracats-per-bancs-i-caixes#comentaris Mon, 22 Feb 2010 14:06:11 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/atracats-per-bancs-i-caixes Segurament amb honroses excepcions, avui els ciutadans -entre ells emprenedors, petita i mitjana empresa o autònoms- tenen dos clams importants que els provoquen molts problemes, sobretot en moments de crisi com la que estem patint. Per un costat, la demanda de que les administracions paguin en temps i forma correcta, en un màxim de 60 dies, homologant les nostres administracions a Europa; i de l’altre, que els bancs i caixes estiguin a l’alçada del moment i no abusin de la crisi per mantenir pràctiques quasi d’usura.

Donant compliment a aquestes dues demandes, es donaria impuls a l’economia i es donaria confiança als ciutadans. Seria un exemple pel mateix sistema econòmic i avançaríem segurament en la creació de llocs de treball. Menys mesures retòriques i més mesures reals que arribin a la gent, sense la confiança i la seguretat del model no ens en sortirem.

No pot ser que les administracions retardin els seus pagaments, amb aquestes pràctiques les grans empreses i corporacions hi guanyen encara més, i l’obra pública s’encareix brutalment. A més, tenen l’excusa perfecta per retardar els pagaments als seus subcontractats i aquests alhora als seus subcontractats. Així s’acaba entrant en una espiral de retardament de pagaments que enfonsa la petita i mitjana empresa.

El retard dels pagaments en plena crisi del model financer agreuja la indefensió dels ciutadans davant bancs i caixes. La dependència augmenta i les vies de finançament cada cop són més complicades, baixa l’Euribor pugen els diferencials, augmenten les dificultats, augmenten les comissions bancàries, l'Estat ajuda al sistema financer però els diners no arriben als emprenedors i ciutadans.

Diuen les entitats financeres, principalment les caixes, que tot els hi va bé però renuncien al model català de caixes per tal de poder acudir urgentment a buscar els diners del FROB. Uns diners caríssims que s’han de retornar en pocs anys, mentre algunes d’aquestes entitats no generen suficients beneficis per fer aquest retorn. Si aquestes ajudes que demanen al FROB fossin examinades pels mateixos analistes de riscos que avui resolen les sol·licituds dels ciutadans fetes a les entitats bancàries, totes serien rebutjades per inviables.

Com és que totes aquestes entitats que demanen diners al FROB, diners molt cars financerament, mantenen els seus màxims dirigents malgrat les dificultats? És que han fet les coses malament. No seria millor nomenar nous gestors? Si les caixes obtenen diners de les administracions, no caldria que aquestes es preocupessin de que les ajudes arribessin a qui realment les necessita? No pot ser que pel simple fet de demanar finançament la gent sigui tractada de males maneres, com si fossin uns defraudadors.
 
]]> http://www.c2014.cat/premsa/lesquerra-abertzale-aposta-exclusivament-per-la-via-politica http://www.c2014.cat/premsa/lesquerra-abertzale-aposta-exclusivament-per-la-via-politica#comentaris Mon, 15 Feb 2010 22:23:54 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/lesquerra-abertzale-aposta-exclusivament-per-la-via-politica Mitjançant una nota de premsa, s’ha fet públic que les bases de l’Esquerra Abertzale han aprovat el document "Zutik Euskal Herria." 600 militants en representació de més de 270 municipis de tota Euskal Herra s’ha reunit aquest cap de setmana per prendre una decisió històrica. Una decisió que contradiu les últimes declaracions del Govern Espanyol i el Ministre de l’Interior, Rubalcaba i que obra la porta a la fi de la violència. Una decisió que obra la porta a l’esperança i sobretot a posar en practica el dret a decidir per la via democràtica. Ara es veurà la veritable democràcia d’Espanya. Tant ARALAR com Eusko Alkartasuna han valorat positivament el document.

Nota de Premsa:

La Izquierda Abertzale ha reunido este fin de semana a sus Asambleas Territoriales de Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafarroa, congregando a cerca de 600 militantes independentistas en representación de los más de 270 pueblos en los que la Izquierda Abertzale ha realizado su proceso de debate a lo largo de los últimos meses. Mediante la realización de estas Asambleas Territoriales la Izquierda Abertzale ha dado por concluido el debate en el que ha definido y decidido su estrategia política.

En dichas asambleas la militancia ha realizado un análisis de la situación política de Euskal Herria y se ha valorado el proceso de debate tras lo que se ha definido la planificación política de la Izquierda Abertzale para el 2010. Por ultimo, las Asambleas Territoriales han ratificado la resolución1 “Zutik Euskal Herria”, que recoge las conclusiones del debate y la apuesta política de la Izquierda Abertzale. Los siguientes son los contenidos más destacables de dicha resolución:

1. La fase política a la que se dirige Euskal Herria es la fase del cambio político, por medio del Proceso Democrático. Es decir, una vez creadas las condiciones del
cambio, llega la hora de realizarlo. Por consiguiente, el objetivo de esa fase política es llevar a cabo este cambio político, logrando el marco democrático que ofrezca las suficientes bases para que todos los proyectos políticos sean defendibles y materializables en nuestro país. Alcanzando así una paz estable y duradera para
Euskal Herria. Asumir la apuesta de materializarlo ha exigido y exige cambios también en nosotros y nosotras mismas.

2. Para la Izquierda Abertzale, la oportunidad de un cambio político verdadero, la oportunidad de superar el ciclo actual y abrir otro democrático, se encuentra abierta de par en par. Por lo tanto, ahora el desafío consiste en cruzar esa puerta abierta tras décadas de lucha y trabajo y efectuar el cambio político. Hay suficientes condiciones políticas y sociales para ello.

3. Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos. Son dichos medios los que hacen posible la necesaria activación popular y la unidad de acción de las fuerzas democráticas y progresistas del país, garantía, motor y eje de tracción de la apertura y avance del Proceso Democrático. Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del Senador Mitchell.

4. Una amplia acumulación de fuerzas por medio exclusivamente de la lucha de masas, institucional e ideológica es la base para llevar al Estado al terreno de la confrontación libre y democrática de ideas y proyectos políticos, y poder así alcanzar un escenario donde los ciudadanos vascos libre pacifica y democráticamente adopten las decisiones que deseen sobre su futuro. Por todo ello, hacemos un llamamiento a la sociedad vasca y al conjunto de fuerzas progresistas, demócratas y populares del país a, manteniendo y respetando cada uno su historia, personalidad y ser, unamos fuerzas para hacer este proceso irreversible. Llamamos así mismo a la comunidad internacional a acompañar dicho proceso.

1 La resolución “Zutik Euskal Herria” estará disponible a primera hora de la mañana del martes 16 de febrero en la web www.ezkerabertzalea.info
Estamos convencidos que en este camino y por medio del trabajo en común y la activación popular, los meses venideros nos depararán nuevos avances y escenarios que hagan este proceso irreversible.

EZKER ABERTZALEA,
2010ko otsailak 15
 ]]> http://www.c2014.cat/premsa/espanya-te-rei-catalunya-no http://www.c2014.cat/premsa/espanya-te-rei-catalunya-no#comentaris Sat, 13 Feb 2010 14:00:02 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/espanya-te-rei-catalunya-no El Rei dels espanyols ha ridiculitzat a la seva classe polític. Les seves intervencions per intentar trobar un pacte entre els sectors econòmics per treure Espanya de la crisi, ha posat contra les cordes des de Zapatero fins a Rajoy, nomes cal veure els titulars de la premsa del regim.

La cara de la Vicepresidenta era tot un poema, fins i tot la de la portaveu del PP semblava fora de lloc. Perquè tenir un rei? es devien preguntar els dirigents dels dos grans partits espanyols. Un rei que els ha deixat amb el cul a l’aire, ha posat en evidencia que els polítics espanyols no tenen capacitat de resoldre la crítica situació econòmica en la que es troba l’Estat Espanyol.

És en aquest context que podem entendre les declaracions del Vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, “Era imprescindible la petició del Monarca” per evidenciar que pels catalans, Espanya cada dia és més mal negoci. La incapacitat manifesta dels líders polítics espanyols és més evident en plena crisi, fins i tot Zapatero i la seva ministra econòmica Elena Salgado ho demostren quan passen el mort al model autonòmic, per salvar-se de les seves demostrades ineptituds per treure Espanya de la crisi; ineptituds denunciades per bona part del gurus de l’economia mundial.

Els catalans no tenim rei, ni el volem. Aquest no és cap solució als nostre problemes. No podem caure en aquests enganys. Ni Espanya, ni el seu rei tenen cap voluntat d’ajudar-nos. Ho comprovem cada dia: el veto al desenvolupament dels nostres aeroports, la retallada de les inversions que afectaran a Catalunya d’una manera molt greu, l’incompliment del model de finançament amb l’excusa de la crisi, la manca de sentència d’un estatut que ja és mort, l’espoli sense pausa i continuïtat,... Aquestes haurien de ser eines claus per obtenir una majoria clara de ciutadans per la independència.

Cada dia de pertànyer a Espanya ens hipoteca una mica més i, d’en mica en mica s’omple la pica, la pica és a punt de vessar. Només sent lliures i amb plena capacitat de decidir aconseguirem sortir de la crisi econòmica i social. De fet, amb la independència, hi tenim molt poc a perdre. El que és segur és que amb Espanya hi perdem cada dia.
]]> http://www.c2014.cat/premsa/invictus-rubalcaba http://www.c2014.cat/premsa/invictus-rubalcaba#comentaris Sat, 06 Feb 2010 14:19:27 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/invictus-rubalcaba Rubalcaba és l’home, ha estat una persona clau durant el govern socialista de Felipe González, clau també en el govern de Rodríguez Zapatero. El seu treball contundent, fosc i executiu deixa petjada, només cal veure com la seva marxa de portaveu parlamentari a Ministre d’Interior s’ha notat i ha debilitat profundament el grup parlamentari socialista. Només cal preguntar a persones que l’han patit que hi pensen. Calculador, fred, professional de la política, sense pietat, amb una amabilitat calculada..., és d’aquelles persones que malgrat et robin la cartera li acabes donant-li les gràcies.

Capaç de corra els 100 metres en 11 segons durant la seva etapa de practicant de l’atletisme; ha estat una peça clau durant tots aquest anys, és considerat el veritable estrateg de la victòria socialista de 2004, va saber aprofitar els errors del PP en la gestió dels atemptats del 11-M, seva és la famosa frase “Espanya es mereix un govern que no menteixi” clau en aquella victòria inesperada dels socialistes.

Com a Ministre de l’Interior des de 2006, ha estat el responsable de la línia dura en la lluita contra ETA i l’esquerra abertzale. Clar partidari de posar-ho tot al mateix sac, tot és ETA i el diàleg no és possible. Comença ha estar preocupat per com la seva estratègia se li està firant en contra. Veu amb preocupació el procés obert a l’esquerra abertzale, sap que aquest cop els moviments són seriosos i mostra un pànic a un procés de pau definitiu que deixaria Espanya sense excusa davant la comunitat internacional.

Tot val per fer descarrilar el procés obert en el món independentista basc, línia de duresa màxima contra els partidaris de la via pacifica: detencions unilaterals de joves bascos, processos contra la premsa basca arribant al súmmum amb la prohibició de que Arnaldo Otegui rebi a la presó l'escriptor britànic John Carlin, autor d'el factor humà, obra en què es basa la recent estrenada Invictus sobre la fi de l'apartheid a Sud-Àfrica.

“Invictus Rubalcaba” vol fer el contrari del que descriu el factor humà. Vol fer el contrari que va fer Nelson Mandela a Sud-àfrica, vol impedir de totes una declaració unilateral de treva, per part d’ETA, amb ple suport del món independentista i avalat per diferents organitzacions internacionals especialitzades en mediació de conflictes. Però aquest cop el procés de pau és irreversible, ni ”invictus Rubalcaba” ni l’aparell d’Estat podran evitar-ho. Per això els nervis dels darrers mesos: les actuacions a la desesperada contra tots aquells que creuen en el diàleg com a únic camí per la resolució dels conflictes. Perquè es vulgui i no a Euskal Herria, existeix un conflicte polític i ara és l’hora de la democràcia i els dirigents espanyols tenen por d’aquesta, per això necessiten de personatges com Rubalcaba.
]]> http://www.c2014.cat/premsa/laporta-obra-un-crisi-a-reagrupament http://www.c2014.cat/premsa/laporta-obra-un-crisi-a-reagrupament#comentaris Sun, 31 Jan 2010 12:49:07 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/laporta-obra-un-crisi-a-reagrupament Ahir saltava la notícia. El líder indiscutible de Reagrupament Joan Carretero i dotze membres més abandonaven la direcció per discrepàncies en l’elaboració de les llistes. D’una manera sorprenent, una majoria clara de la direcció plegava i una minoria , formada per Renyer, Valdero, Pereira i Abad, es quedaven. Difícil de creure que una simple disputa per una interpretació dels estatuts faci volar pels aires “l’operació Carretero.”

El veritable problema sorgeix amb la voluntat de Joan Carretero d’imposar Joan Laporta com a cap de llista per Barcelona sense passar per l’assemblearisme de Reagrupament. Aquesta era una condició irrenunciable per l’actual President del Barcelona. Joan Laporta no vol passar per una assemblea que no li garanteix una amplia unanimitat.

Joan Carretero ha fet una aposta forta per l’acord amb Laporta, malgrat que aquesta decisió qüestiona el model de Reagrupament i qüestiona sobretot els mateixos principis que van portar al naixement de la nova formació. Allò que van criticar als republicans, ells mateixos ho han posat en practica. La crisi oberta per Laporta és un cop dur per tots els reagrupats, només cal veure els comentaris a les xarxes socials: desconcert, mal estar, silencis i, sobretot, incredulitat. A tall d’exemple, l’article de Salvador Garcia amb aquesta postdata “Cansat, esgotat, i de molt mala llet.”

La crisi a Reagrupament hauria de fer reflexionar, sobretot al món independentista. Ara més que mai , cal unitat; per fer-la possible cal generositat per fer política. La proposta de reagrupament queda tocada i molt, però els independentistes reclamen unitat d’acció. Espanya no ens perdona ni ens perdonarà mai; ho veiem dia a dia: ara jubilacions més tardanes, ara retallades en les inversions i, per tant, més incompliment de l’estatut i del model de finançament. Ara ens cal un full de ruta cap a la independència liderat per aquelles persones honestes i sense ambicions personals però amb molta ambició nacional.

És en aquesta situació que ERC té un paper important a desenvolupar, sobretot una gran responsabilitat, però cal que sigui generosa amb el país. Com a pal de paller del independentisme, els únics amb representació parlamentaria, tenen que obrir les portes als milers de persones que avui són independentistes i que cerquen un referent. Si cal obrir la formació republicana als Laporta, Carretero, Cardús, Mora, i a molts altres, cal fer-ho amb tota valentia i sobretot amb sincera generositat.

Si això vol dir anar a l’oposició, cal dir-ho, sense complexes, com ho va fer el primer ministre escocès, Alex Salmond que va decidir no governar fins ser la primera força política del País.

]]> http://www.c2014.cat/premsa/internet-en-campanya-la-coherencia-que-legitima http://www.c2014.cat/premsa/internet-en-campanya-la-coherencia-que-legitima#comentaris Sun, 31 Jan 2010 12:47:43 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/internet-en-campanya-la-coherencia-que-legitima article del bloc "sense treva" de Miquel Martín Gamisans

Cativistes.cat, una xarxa social pròpia per Artur Mas i el seu projecte de la Casa Gran. Així d’ambiciosos presentaven les credencials de la campanya permanent (això de precampanya ha passat a la història) aquest dissabte els aspirants a conquerir la presidència de la Generalitat.

El war room de Barack Obama va veure-ho clar i Cris Hughes, fundador de Facebook, li va muntar MyBo, mybarackobama.com, la xarxa social del candidat demòcrata. Aquest va ser un dels revulsius clau per catapultar el senador d’Illinois fins a la Casa Blanca. Però va ser doblement efectiva perquè l’estratègia de campanya d’Obama va ser coherent en tot moment amb la seva presència a Internet. Coherent i creïble. És a dir, el principal repte de Mas i el seu equip de campanya serà encaixar la campanya i els missatges diaris del món ‘real’ a l’espai ‘virtual’. Artur Mas no pot anar per una banda i la seva xarxa social per una altra. Artur Mas haurà de conèixer de què va i què diu la seva xarxa social. En cas contrari es convertirà en un dels molts casos de polítics que tenen blocs, comptes de twitter i de Facebook que ni saben actualitzar o que visiten cada molt de temps. La impostura es paga, la xarxa no és tonta. És a dir, si cativistes vol triomfar del tot com ho va fer MyBo, Mas haurà de seguir l’estela de polítics com Ernest Benach, indubtablement el polític més immers del país en això del 2.0.

De complement a la plataforma 2.0 pròpia, Madí i Cuminal han parit tres espots de diferent graduació. La còpia del de cocacola que aporta poc més que la certificació que CiU vol tornar a ser una força central pujoliana que pesqui vot de tot arreu. El de l’enamorament que transmet un bon rotllo més aviat buit però en definitiva bon rotllo. I el bravehertià que té per missatge central ‘tots els que volem fer alguna cosa per Catalunya tenim un lloc per trobar-nos’. No cal dir que ‘trobar-nos’ té un sentit sinònim a ‘reagrupar-nos’. Espectacular realització. Abraçada emotiva. Creus de Sant Jordi, senyeres, estelades i alguna bandera negra al pla frontal. L’emoció és la que mobilitza i ja no diguem entre els entorns més activistes del nacionalisme català a qui ben segur que haurà tocat fibra. Un intent de positivitzar la campanya en contrast amb el superhooligan confidencialcat de 2006.

‘Començar il·lusiona’ encaixa amb la idea transmesa per Artur Mas a Sant Benet del Bages per fer veure que CiU ‘arriba’ i no ‘torna’ al Govern. És a dir, que volen passar pàgina als 23 anys del seu govern i traslladar que aquesta nova CiU hi arriba per primera vegada. Tot i l’intent de renovació, la realitat és tossuda i les cares visibles de CiU pel gran públic -començant per Mas i Duran- són les mateixes que el 2003. Un Artur Mas que, per cert, ja ha enterrat definitivament el notari tal i com certifica aquesta entrevista concedida a ABC.

TEMPS DIFÍCILS, GENT SERIOSA. PRESIDENT MONTILLA. El contravídeo dels socialistes suposo que deu haver estat un recurs ràpid de José Zaragoza només per ocupar un espai als mitjans de comunicació i no deixar tot el pastís informatiu per a CiU en la seva presentació de dissabte. És un vídeo de cuina exprés. Producte de videoteca. D’encadenament d’imatges i prou. Segur que el PSC i la seva potent maquinària propagandística podrà fer coses molt millors en els propers mesos.

PUIGCERCÓS 1.0. Els republicans, de moment, mantenen encara en paper i mitjançant el correu postal el seu interessant i ambiciós procés participatiu per determinar les promeses del programa electoral que pensen posar com a condició si tornen a tenir la clau de la governabilitat de Catalunya.

LAPORTA I CARRETERO. S’especula que Laporta i Carretero podrien estar ultimant una Constitució de l’Estat Català que els serviria de programa electoral i que podrien enviar a totes les llars de Catalunya en cas d’acabar de retallar els serells que els hi resten per cristal·litzar definitivament la seva probable aliança electoral. Evidentment suposaria un bon impacte en difusió si finalment aquesta especulació es convertís en realitat. Hi ha un precedent similar: Àngel Colom en les seves darreres eleccions com a candidat d’Esquerra al Parlament, el 1995, va enviar a tots els catalans amb dret a vot el ‘Contracte amb Catalunya’, un llibret amb el seu projecte polític.

 ]]> http://www.c2014.cat/premsa/el-cementiri-den-montilla http://www.c2014.cat/premsa/el-cementiri-den-montilla#comentaris Sat, 23 Jan 2010 15:42:51 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/el-cementiri-den-montilla “Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el cementiri nuclear” i això que sembla increïble es fa evident dia a dia, sobretot veient com actua el PSC en aquest tema. El PSC està agafat pels compromisos del President Montilla. D’aquesta manera s’entén que facin una cosa a Vic i una altre a Ascó, en un lloc neguen l’autonomia municipal, i en l’altre la defensen.

Només cal escoltar les declaracions del President socialista de Castella la Manxa, José María Barreda, 'Montilla fou ministre d'Indústria quan es va fer aquest plantejament. Crec que Ascó és un lloc excel•lent. Si als d'Ascó els sembla molt bé i també els sembla molt bé a la Generalitat, a mi encara em sembla millor.' per comprovar que sinó ens plantem, ens encolomaran el cementiri nuclear. No tindrem estatut, no tindrem aeroport, però tindrem cementiri nuclear.

Però no només és el PSC el responsable, alguna cosa tenen a veure la resta de partits, per un costat CiU genera dubtes, governen amb el PSC a Ascó, i sembla que van per lliure respecte a la direcció nacional. De totes maneres les darreres hores, la direcció nacionalista els ha advertit de que seran expulsat si presenten candidatura.

També IC i ERC tindran responsabilitats amb el que acabi passant, com a socis de Govern del President Montilla, seran responsables del que passi, llegint les bases del concurs, és inviable que s’instal•li el cementiri nuclear en un territori on el seu govern és mostri contrari. Per tant el silenci del Govern no serveix, el silenci és complicitat a favor del cementiri nuclear, per tant si les paraules contundents dels dirigents republicans i eco-socialistes no van acompanyades de fets, acabaran perdent la seva credibilitat.

Per tot plegat és urgent trencar el silenci del Govern de la Generalitat, cal que el Govern clarifiqui la seva postura abans del plenari d’Ascó, cal saber si el President Montilla pensa complir el compromís adquirit davant Zapatero o si pensa tirar enrere i pensa en el País del que és President. Cal que decideixi si vol el seu cementiri polític o la dignitat del seu País.


]]> http://www.c2014.cat/premsa/barcelona-2022-sense-aeroport-ni-pais http://www.c2014.cat/premsa/barcelona-2022-sense-aeroport-ni-pais#comentaris Wed, 13 Jan 2010 22:14:50 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/barcelona-2022-sense-aeroport-ni-pais Bona part dels anomenats dirigents polítics i socials han caigut en l’engany i salt a la desesperada d’un alcalde i un partit que veia desesperadament com anaven camí de perdre la cadira del poder. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, presenta una candidatura a uns jocs olímpics d’hivern treta de la txistera i gens treballada, però és incapaç de dir una sola paraula en defensa de l’aeroport que el seu col•lega de partit, Ministre Blanco, es nega a cedir al Govern de Catalunya. No només, no tindrem la gestió sinó que tindrem que aguantar, com fins ara, una gestió contra tot un País.

Volem realment com a catalans uns jocs olímpics espanyols? Mentre Catalunya, la nostra estimada , ni tan sols pot volar directament al Món, ni tan sols ens deixant gestionar allò que paguem, ni tan sols ens respecten com a País, ens deterioren la nostra cultura i ens afebleixen la nostra llengua. Els hi hem de fer el joc? en aquesta autèntica estafa mediàtica i que ens acaba afeblint com a País.

Això sí, avui d’entrada l’alcalde ha silenciat el robatori de l’aeroport, ha guanyat la batalla mediàtica, tindrem uns teòrics jocs olímpics d’hivern, però no tindrem aeroport. Amb la jugada, l’alcalde Hereu s’estalvia opinar d’un tema transcendent econòmic i social, i ningú gosa preguntar-li pel seu trist paper i del seu partit en defensa dels interessos de la ciutat i del País.

Ha estat un acte cara a la galeria i que li serveix al PSC per intentar recuperar la iniciativa que els hi permet mantenir el poder costi el que costi, no en tenen prou amb trenta anys de poder. El trist ha estat la poca capacitat de crítica a la proposta, tant per part de la classe política i dels mitjans de comunicació.

Tothom sap que Barcelona només tornarà a organitzar uns jocs si ho fa com a capital d’un nou país. Espanya no permetrà una nova oportunitat a la capital catalana si abans no els organitza els d’estiu,Madrid, i Saragossa els d’hivern o una altre ciutat espanyola. En cas que més d’una ciutat d’un mateix país vulgui presentar candidatura, el Comitè Olímpic nacional escull la ciutat. És evident el que decidiran i més quan la decisió serà desprès de les properes eleccions municipals.

En ple debat sobre la desafecció de Catalunya vers Espanya, en ple debat sobre el dret a decidir, pendents de la propera mort de l’Estatut, la proposta del PSC és un intent clar d’engany al País per salvar l’autonomisme. Els propers jocs olímpics que té que d’ organitzar Catalunya, tenen que ser aquells on els nostres esportistes puguin participar com a catalans, ni tant sols que sigui per la dignitat d’aquest País.



 ]]> http://www.c2014.cat/premsa/politica-i-esmorzars-de-forquilla-1 http://www.c2014.cat/premsa/politica-i-esmorzars-de-forquilla-1#comentaris Sun, 10 Jan 2010 14:43:21 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/politica-i-esmorzars-de-forquilla-1 La ruptura democràtica (Salvador Cardús) i El PSC dóna el primer cop (David Miro)

Els diumenges et permeten conèixer el País en base a la gastronomia mitjançant els esmorzars de forquilla, la passejada a peu, en bicicleta i fins i tot en cotxe i la reflexió llegint les opinions i les cròniques periodístiques que no sempre volen dir pluralitat. Però la tranquil•litat dels diumenges et permeten valorar i preveure per on poden anar les coses i comprovar que moltes vegades els anomenats poders fàctics i comunicatius dirigeixen el País en contra dels interessos dels ciutadans.
Per això des d’aquest bloc obrim un espai per destacar allò que diuen alguns pares de la pàtria tant amb positiu com amb negatiu.

La ruptura democràtica (Salvador Cardús al diari AVUI)

Anàlisis clar i contundent de la realitat.

“Davant d’aquest envit, ja sabem que la posició més conservadora serà la del PSC, que, tal com va anunciar el president Montilla en el seu discurs de Cap d’Any, es pensa mantenir estrictament dins dels compromisos del que quedi de l’Estatut del 2006 després de la sentència del Tribunal Constitucional. Per la seva banda, ICV segueix sortint per la tangent en insistir en la proposta d’un model federal i plurinacional que Espanya, ara i adés, s’ha cansat de fer-nos saber que no pensa acceptar i que, de totes maneres, la Constitució no permet. Deixem de banda el PP, a qui l’Estatut del 2006 va gran i, per tant, només pot fer una proposta nacionalment reaccionària. Queda ERC, que sota la direcció sòlida de Puigcercós sembla disposada a esmenar errors del passat recent en relació amb les expectatives que havia creat el 2003. I, finalment, tenim CiU, que, ara que té la victòria a les mans, s’haurà d’encarar sense escapatòria possible amb el dramàtic dilema que sempre ha anat ajornant: a més de tornar al govern, ¿aspira a portar Catalunya a la independència, o no?”

Lucidesa i exigència de compromís a la classe política.

Les ambigüitats que se sostenien en la confiança d’un possible avenç en l’autogovern sense haver d’esmentar el nom de l’estació final, no es podran mantenir per més temps. I això val, en primer lloc, per als partits sobiranistes. Per a ERC, perquè si vol plantejar seriosament una consulta formal sobre la independència, haurà de dir com pensa produir la ruptura amb una llei de referèndums les preguntes dels quals han de tenir el vistiplau de Madrid. Per a CiU, perquè si surt amb la promesa del concert econòmic, també caldrà que digui com produirà la ruptura necessària amb el recent pacte estatutari, la Lofca, la Constitució o, en darrer terme, el Tribunal Constitucional, que el fan impossible. Però també val per al PSC o per a ICV, perquè hauran de dir ben clarament si pensen posar límits a la mera possibilitat de deixar expressar unes aspiracions democràticament legítimes, ni que no les comparteixin o fins i tot les combatin. ¿Fins on arribarà la responsabilitat democràtica del seu compromís amb Catalunya? ¿Sabran ser tan democràticament rigorosos com ho són els partits laborista o conservador a Escòcia, que no volen la independència però respecten el referèndum que proposa el SNP?

Advertència final de Salvador Cardús: “Torna el vell dilema de la ruptura democràtica, doncs, i aquesta vegada no hauríem d’acceptar més transicions fraudulentes.”

El PSC dóna el primer cop (genial crònica de David Miro / El Periódico)

Amb aquest relat és donen les claus de l’editorial conjunta que molts incauts han signat sense adonar-se de la jugada del PSC per salvar l’autonomisme.

“Els socialistes aposten per una campanya presidencialista amb l’Estatut com a programa. Els socialistes catalans i José Montilla han pres la davantera en aquest inici d’any electoral amb el discurs de cap d’any i la carta del president de la Generalitat a les entitats per a aconseguir el seu suport davant la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre la Carta catalana. El PSC es postula com el partit de l’Estatut per obligar així Artur Mas a definir-se sobre la norma.”

L’ambigüitat et deixa contra les cordes.....

“La cara d’Oriol Pujol dijous anunciant el seu suport a la carta de Montilla a 201 institucions era tot un poema. De moment, doncs, no tenen més remei que anar a roda.”

Com deia Salvador Cardús, "les ambigüitats no es poden mantenir," sinó l’autonomisme surt reforçat.

“Per això CiU no s’atreveix a trencar definitivament amb la norma que Mas va pactar amb Zapatero. I a això s’aferra el PSC. O Estatut o caos és el missatge que subjau en les intervencions dels dirigents socialistes. Ergo, si el PSC és el partit de l’Estatut, el sil•logisme és evident: o PSC o caos.”

Un cop més els republicans tenen la possibilitat de trencar l’estratègia del PSC, per aquest motiu el PSC ha reaccionat amb preocupació a la proposta de consulta vinculant dels republicans. Han posat a sobre la taula una proposta clara i contundent, que trenca bona part de l’estratègia electoral de la sociovergència, sobre tot si els republicans no cauen en la trampa del relat final de David Miró.

El paper d’ERC: “En aquest context, el problema que se li presenta a Montilla i al PSC és d’ordre intern. ¿Com fer compatible una campanya presidencialista amb un missatge d’entesa amb Espanya i una coalició de govern amb ICV-EUiA i, sobretot, amb ERC? Aquí els socialistes tenen un element a favor. A Esquerra és potser a qui menys li interessa la desintegració del segon tripartit, ja que qüestionaria la seva aposta pels governs d’esquerra. Per aquest costat els socialistes i Montilla els collaran.”

És a ERC a qui li interessa més que mai la desintegració del tripartit, el PSC i IC no van més enllà d’un autonomisme que Espanya ja ha enterrat. ERC no vol ser arrossegada al pou de les vanitats.
]]> http://www.c2014.cat/premsa/erc-recupera-el-lideratge-politic http://www.c2014.cat/premsa/erc-recupera-el-lideratge-politic#comentaris Sat, 09 Jan 2010 16:42:33 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/erc-recupera-el-lideratge-politic Referèndum d’autodeterminació condició sine qua nom d’ERC per pactar un futur govern a Catalunya. Una decisió valenta i arriscada, mancada de credibilitat per alguns, però que deixa les coses molt clares. D’una vegada per totes els republicans abandonen la famosa equidistància, ara ja no es posicionen si tripartit o pacte nacional. ERC recupera la iniciativa i posa sobre la taula política el debat per un Estat popi.

Com va dir l’eurodiputat Oriol Junqueras, en la seva intervenció en la presentació dels compromisos d’Esquerra dins la campanya Catalunya decideix: si tenim Estat propi, la resta de propostes són molt més a l’abast i mai com ara l’entorn internacional fa factible aconseguir-ho.

Joan Puigcercós se la juga i ho fa amb les cartes sobre la taula, però li caldrà un esforç suplementari de credibilitat per acabar de convèncer als independentistes que ERC és l’opció més útil per aconseguir un anhel cada cop més present entre la societat civil, la consecució d’un Estat propi.

Amb aquesta decisió els republicans clarifiquen el panorama polític. Per una banda, donen per acabada una repetició del tripartit, és clar que mentre el PSC segueixi sota la cobertura del PSOE és impossible avançar nacionalment amb ells i per un altra, li diuen a CiU que si vol el seu suport deixi de jugar i d’especular amb el País. CiU sap per anticipat el que té que fer si vol el suport republicà, ja no li valen excuses, o pacta amb el PSC o PP, o fa el salt que li reclama bona part de la seva militància.

Un bon senyal per les propostes republicanes, malgrat que sembli el contrari, ha estat la reacció quasi silenciosa d’alguns mitjans de comunicació, sobretot d’aquells que volen i treballen per salvar el model autonomista: ni una ratlla en el diari del grup Godó i poca cosa més a la capçalera del Grupo Zeta, silenci per part de la sociovergència comunicativa, fins i tot TV3 hi ha passat de puntetes. ERC torna a molestar als poders fàctics i això pot ser un bon senyal si el cop de credibilitat te continuïtat.

Quina serà la resposta republicana a l’agenda política? ,a la retallada del TC? , al bloqueig socialista de la llei de vegueries, llei de cinema o llei de consultes?, als incompliments de Madrid?

Per convèncer amb el “sine qua nom” del referèndum, ERC necessita passos endavant, ferms i sense retorn, sense dubtar i, si això vol dir restar a l’oposició, assumir-ho. El escocesos del SNP, ho van assumir amb honestedat i fermesa, preparant-se per governar i fins que no han sigut primer partit del País, no han assumit el Govern (recomanable el mirall escocès de Xavier Solano); avui ells tenen l’autoritat mural i democràtica de fer possible els seus compromisos, la seva consulta per l’autodeterminació.

 ]]> http://www.c2014.cat/premsa/laporta-no-es-carretero http://www.c2014.cat/premsa/laporta-no-es-carretero#comentaris Tue, 05 Jan 2010 22:29:11 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/laporta-no-es-carretero Avui reproduïm pel seu interès l’article "Laporta no és Carretero" del periodista Miquel Martín i Ganisans publicat en el seu bloc “sense treva”

Ara que el Termcat ha adoptat oficialment per a la nostra llengua mots com ‘mojito’ o ‘brownie’ podria plantejar-se fer nostra l’expressió ‘al lloro’ que ja era popular però que s’ha fet cèlebre després del discurs de Laporta davant els penyistes a Hospitalet l’abril de 2008. De moment el Termcat contempla ‘la nit del lloro’ com a expressió acceptada per definir el fet de passar una nit en blanc. Ves per on.

L’entrevista de Salvador Sostres a Joan Laporta a El Mundo ha provocat un autèntic terrabastall de declaracions i reaccions. Per cert que ja té conya que el mitjà escollit per insinuar amb més força que mai la intenció de concórrer a les eleccions catalanes amb formació política pròpia hagi estat el diari de la teoria de la conspiració contra el castellà a Catalunya.

MALA DIGESTIÓ DELS PARTITS NACIONALS En general ha sobtat la poca cintura de CiU i sobretot d’Esquerra en reaccionar a aquesta entrevista-anunci. Només el sempre viu Miquel Iceta ha estat capaç de fer una croqueta estil Laudrup amb un elegant ‘benvingut al club’. No s’entén com un veterà del negoci com Joan Ridao ha sortir a reaccionar en tromba i en castellà (entrevista enllaunada amb Europa Press?) contra Laporta tot acusant-lo més explícitament que implícitament de messies. Greu error. Primer perquè denota nerviosisme davant la perspectiva que Laporta es presenti. I segon perquè l’encara president del Barça s’ha fet fotos a dojo els darrers dos mesos amb el seu amic i candidat d’Esquerra, Joan Puigcercós (torxes del 15 d’octubre a Monjuïc, Santa Maria d’Oló i premis Lluís Companys, entre altres).

A QUI MENJA ESPAI LAPORTA? El que està clar és que, amb tots els respectes per l’exconseller i exalcalde de Puigcerdà, Laporta no és Carretero. Per molts motius però només en un aspecte essencial per a concórrer a unes eleccions com és el greu de coneixement públic entre la ciutadania, Laporta supera el 90 per cent mentre que Carretero només és reconegut entre els sobiranistes més actius.

Si les eleccions es fessin demà, Joan Laporta podria recollir bona part d’aquest aproximadament 40% d’electorat d’Esquerra Republicana que la major part d’enquestes detecten que els de Puigcercós tenen desmobilitzat o instal·lat en l’abstenció. Difícilment la mossegada de Laporta a Convergència podria passar una factura seriosa a la federació ja que l’apel·lació al vot útil de Mas davant una hipotètica reedició del govern d’Entesa (consolidat periodísticament com a tripartit) tibarà els seus votants que evitaran ‘aventures’ que puguin donar possibilitats a Montilla de retornar de nou a Palau. Allò de ‘Laporta és un patriota i un bon nano però si el voteu a ell ens arrisquem a que el tripartit sumi de nou i que el PSC-PSOE segueixi a la presidència de la Generalitat’. De manual.

ENQUESTES I PROJECCIONS El passat mes de novembre El Periódico va publicar una enquesta que va passar força desapercebuda. En ella un 12% dels enquestats -caldria veure la cuina- assegurava que faria confiança a Joan Laporta en unes hipotètiques eleccions a la Generalitat, unes dades espectaculars en cas que es traduissin a la realitat. Tot i això, el rotatiu de Zeta va ser capaç de posar un titular tan poc científic atenent a les dades del sondeig com ‘Laporta no aconsegueix arrossegar vots com a candidat independentista’.

Reiterant que si les eleccions fossin a poques setmanes-mesos vista, la campanya de Laporta segurament es basaria en el discurs romàntic que està donant en les darreres entrevistes combinat amb un punt de pragmatisme sobiranista sobre l’espoli fiscal, el clàssic logos+phatos de la retòrica aristotèlica tot adobat amb el magnetisme que transmet el president del Futbol Club Barcelona. ‘La lluita més romàntica que hi ha és per l’autodeterminació dels pobles. Lluitar perquè la teva nació pugui administrar els seus recursos lliurement és una aspiració‘. Insistint en la política ficció que se celebressin eleccions demà passat, aquest discurs amb el personatge Laporta conforma un còctel que pot tenir un públic potencial gens menyspreable.

CAMPANYA MADRILENYA I GUERRA BRUTA A més, Laporta pot gaudir de l’efecte Carod. És a dir, que sigui precisament El Mundo i el Torquemada mediàtic espanyol qui li faci mitja campanya demonitzant-lo. Els atacs de la dreta extrema espanyola contra dirigents catalans provoquen entre un segment important de l’elect0rat nacionalista/sobiranista un corrent immediat de simpatia.

Com a element de claveguera a tenir en compte, Laporta es pot trobar amb l’habitual guerra preventiva dels dossiers sobre les seves activitats. Ell sabrà i haurà de sospesar si allò que ha fet els darrers anys el pot comprometre com per hipotecar-lo a intentar concórrer a la cursa cap a la Generalitat. Tot i això, entre Pretòries, Terres Cavades tarragonines i lladrocinis varis vinculats als partits de l’establishment, a l’amic Jan sempre li pot quedar el recurs del ‘qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra’.

Queda tota una marató electoral però al lloro amb aquest home perquè pot tenir recorregut.

 ]]> http://www.c2014.cat/premsa/any-10-la-democracia-guanyara-a-escocia-euskal-herria-i-a-catalunya http://www.c2014.cat/premsa/any-10-la-democracia-guanyara-a-escocia-euskal-herria-i-a-catalunya#comentaris Fri, 01 Jan 2010 21:58:39 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/any-10-la-democracia-guanyara-a-escocia-euskal-herria-i-a-catalunya Som majoria els que votarien per la independència en un referèndum amb totes les garanties democràtiques. Algú en té algun dubte? No és cap innocentada, són les dades de diferents estudis que situen en tots els partits polítics, amb més o menys intensitat, a partidaris de votar sí en una consulta pel futur del nostre País.
Si un 9% de votants del PP són partidaris del sí, què no convencerem a gent que pot tenir dubtes raonables? L’única arma que avui té Espanya per evitar no ja un referèndum sinó una amplia victòria del sí, és el joc brut i sobretot la por, utilitzar les seves armes d’Estat per guanyar la batalla de la por, del pànic i altres variants dels experts espanyols en desestabilitzar, tipus Rubalcaba.

No només som nosaltres els partidaris d’un Estat propi. A Europa es mouen més realitats i voluntats nacionals, Escòcia o Euskal Herria en són exemples clars i aquest any 10 es produiran importants novetats. Escòcia seguirà el full de ruta establert pel SNP i el seu líder Alex Salmond i veurem el que passarà.

A Euskal Herria ja han passat moltes coses; de moment tapades i boicotejades per la brigada “político social” dirigida pels serveis d’intel•ligència espanyols, molt preocupats pel debat obert dins l’esquerra abertzale per acabar amb la sortida violenta al procés d’alliberament nacional.

Les converses segueixen dins dels moviments independentistes, saben que és l’hora de la política i malgrat el boicot antidemocràtic de l’Estat Espanyol al procés, podem tenir molt bones notícies per molta gent i sobretot pels nostres interessos nacionals. Que una amplia candidatura abertzale torni als processos electorals seria la gran notícia i l’esperança per molta gent, i a la vegada seria un míssil a la línia de flotació del Govern Espanyol i la seva Presidència a la Unió Europea i la seva visió retrograda del dret a decidir dels pobles.

Espanya té por del conflicte democràtic pel dret a decidir, té pànic a l’absència de violència perquè aleshores el dret a decidir no té aturador a Europa. Els fets recents dels darrers anys demostren que les fronteres segueixen sense ser definitives. Europa no tancarà la porta a voluntats democràtiques que expressin clarament la seva voluntat de ser un nou Estat, per aquest motiu Espanya intenta boicotejar la reflexió per un procés pacífic obert a Euskal Herria, mai com ara s’està tant a la vora d’aconseguir-ho. La pau basca és també la nostra pau i l’acceleració del nostre propi procés d’alliberament nacional.

]]> http://www.c2014.cat/premsa/com-de-facil-alguns-son-manipulats http://www.c2014.cat/premsa/com-de-facil-alguns-son-manipulats#comentaris Sun, 27 Dec 2009 20:16:30 +0100 http://www.c2014.cat/premsa/com-de-facil-alguns-son-manipulats Diuen que la manca de notícies facilita la manipulació, però el que ha passat amb la reproducció per primera vegada per ETB dels tradicional discurs de Nadal del Rei d’Espanya és la demostració palpable de la feblesa dels nostres mitjans de comunicació i de part de la mateixa societat.

A partir d’un comunicat de la mateixa televisió basca, on van vendre que el discurs del rei va ser un èxit d’audiència, tots els grans mitjans de comunicació van caure a la trampa, tots es van apuntar al missatge oficial, a Euskadi, s’havia produït un miracle, tots s’havien convertit en fans del Borbó.

Des del El Mundo, ABC i tota la caverna mediàtica espanyola , però també La Vanguardia, El Periodico, Avui, e-noticies i molts més mitjans van publicar la notícia sense cap mena de contrast o anàlisis.

Ha tingut que ser un entrada en el seu blog per part del President del PNB, Iñigo Urkullu que ha fet obrir els ulls a la manipulació informativa per part del Govern Basc. Alguns mitjans corregiran el que van publicar, però altres practicaran el silenci. La televisió basca va perdre respecta a l’any anterior, més de 11 punts d’audiència i només un 13,5 % dels bascos van veure el missatge. Una pèrdua evident d’espectadors que s’ha venut com un èxit de l’espanyolització de l’actual Govern Basc.

Com diu López Tena en el seu darrer article “"no cal perdre ni un segon per sortir a TV3 o a La Vanguardia, els mitjans de l'establishment no només són irrellevants en una campanya local i comarcal arran de terra, són contraproduents". Els fets li donen la raó, alguns mitjans són contraproduents.
]]>