Cal negociar amb els terroristes?

Benvinguts a casa, el vostre patiment ha tingut un final feliç, i ens alegrem sense cap mena de dubte, però és ara en els moments més sensibles i difícils emocionalment, que cal obrir el debat, cal negociar amb els terroristes? És necessari el diàleg per resoldre els conflictes? Amb uns sí? amb altres no? Cal enraonar i sobretot menys hipocresies. Alguns enllaços pel debat.

Rubalcaba: «La democracia española no volverá a negociar con ETA»

Edurne Uriarte: “No hay fundamento ético para negociar con terroristas”

Ingrid llama a negociar con los terroristas 

Basagoiti: Es una operación "cojonuda" y demuestra que no hay que negociar

Mikhail Gorbachov: ‘Hay que negociar incluso con los terroristas’ 

"Ningún estado civilizado puede permitirse el lujo de negociar con terroristas" 

Patxi López y Rubalcaba descartan negociar con la banda terrorista ETA

“Operació rescat del PSC”

La que està endegant des de Madrid Rodríguez Zapatero, mitjançant la seva persona de confiança, la vicepresidenta De la Vega, anunciant un pla per rescatar l’estatut, més ben dit un pla a la desesperada per rescatar el PSC de la derrota electoral que preveuen totes les enquestes. Quatre anys sense fes res, permetent l’escàndol del Tribunal Constitucional i ara unes simples declaracions, es converteixen en titulars demagògics en els grans mitjans de comunicació.

Es pot entendre la reacció en els mitjans partidistes i amb clar carnet socialista com el Periódico, es pot entendre en un diari com La Vanguardia que necessita els acords publicitaris, però és difícil d’entendre en els mitjans públics catalans. Amb tot el que ha passat, amb les mentides continuades de Zapatero que un simple anunci no sigui posat en quarantena pels mitjans de comunicació o simplement no sigui qüestionat, ens demostra la baixa qualitat periodística dels grans mitjans de comunicació, la seva dependència econòmica del poder els fa orfes de credibilitat.

La via estatutària és morta, una prova la tenim en el recurs del “Defensor del Pueblo” contra la llei d’acollida, la sentencia del TC obre la porta a la liquidació de l’autogovern, aquesta és la realitat. L’única sortida possible és el respecte, l’autoestima i creure’ns que tot és possible. Espanya ens maltracta i ens maltractarà fins que siguem lliures. No volen perdre la teta catalana que alimenta molts i molt espanyols on d’aquesta manera poden viure de rendes permanentment; sense Catalunya alguns que no han treballat mai tindrien que començar a fer-ho i això costa i molt. Però no tenim sortida, pel mateix be nostre i també pel be dels espanyols, l’única sortida és la llibertat, és l’Estat propi.

Ferran i Nadal contra Puigcercós

Joan Ferran “tot un senyor ......” i Quim Nadal, un cop abdicat del sector catalanista del PSC, no han tingut pietat de Joan Puigcercós, no li ha perdonant moltes coses, però sobretot una, no li ha perdonant que per culpa dels republicans el PSC pateixi la crisi més profunda de la democràcia. El pacte tripartit a la Generalitat ha portat al PSC al límit de les seves contradiccions, mai fins ara havien sorgit a la llum pública tantes diferències, fins i tot la situació ha provocat que alguns s’hagin tingut que treure la careta; gràcies als republicans Quim Nadal ha posat al descobert les seves cartes, avui ja sabem que prefereix una bona cadira de poder que el País. El sector catalanista ha pogut comprovar amb quins efectius reals compte, d’entrada molt pocs.

Avui tots dos, Nadal i Ferran com dos animes bessones han saltat a la palestra per atacar i carregar contra el candidat republicà, és la manera d’agrair la feina feta i deixar clar dins del PSC la seva aposta per preparar una veritable pista d’aterratge per substituir el President Montilla.

El Conseller Nadal, coneixedor de les polítiques maquiavèl•liques, ha mogut fitxa. Vol subsistir a Montilla i sap que el PSC necessita una persona que prepari el terreny. Bon parlamentari com és ell i amic de la ministra Chacón, encara es recorda de l’etapa gironina de la ministra, aspira a ser l’home que condueixi des del grup parlamentari la recuperació del poder. Ell vol ser cap de la pista d’aterratge, vol lliurar el partit en condicions a la musa del PSOE, Carme Chacón

L’homenatge a Companys a la Bretanya, silenciat a TV3

La crosta espanyolista aprofita l’estiu i les vacances per buidar de qualsevol notícia de caire nacional català la nostra televisió pública, els TN semblen uns simples noticiaris de qualsevol autonomia, Joan Ferran pot estar content, s’ha guanyat el sou.

Com pot ser que l’homenatge al President Companys a la Bretanya sigui silenciat? Com pot ser que l’únic president elegit democràticament que ha estat afusellat a Europa sigui oblidat per la televisió pública del seu país? On és la nostra estima com a país?

Us imagineu el que passaria a Espanya si la seva Televisió pública no parles del seu president assassinat per la dictadura?

És clar, ja ho entenc, ells, els espanyols no tenen cap president assassinat per la dictadura, ells juguen a segur, perdonen la vida i homenatgen a tots aquells que van matar al President Companys i a molts altres patriotes. Encara podem recordar el temps dedicat “al patriota Samaranch”

Encara no ets independentista?

Espanya ens arruïna

L’Estat Espanyol ha confirmat les xifres que ja van ser avançades del que tenen que tornar les CCAA de la liquidació dels comptes de l’any 2008. En el cas de Catalunya 690 milions d’euros que contrastant amb els zero milions de Madrid, aquí teniu la liquidació que ha fet públic el Ministeri Espanyol de l’espoli.  (pag. 26)

Però el més greu està per venir, i fa referència a les xifres que és preveuen per l’any 2009, estaríem parlant de més de 5000 milions d’euros que Catalunya tindria que retornar, i són les dades que va avançar el Secretari d’Estat en seu parlamentaria a Madrid.

Amb aquestes xifres ni concert econòmic, ni model de finançament, l’única sortida possible, és la independència. Fins i tot és molt més fàcil la independència, que el Concert Econòmic o el desplegament de l’Estatut. Encara no sou independentistes?