El Periódico reconeix la guerra bruta d’Espanya contra la pau a Euskal Herria

“Exteriors «combat» les campanyes a favor de Batasuna” amb aquest titular el diari oficial dels socialistes a Catalunya reconeix el joc brut d’Espanya per combatre les demandes de diàleg que a la majoria de cancelleries europees veuen amb bons ulls.

“La diplomàcia espanyola està combatent amb «fermesa i eficàcia» les recents campanyes internacionals llançades per eurodiputats i mitjans de comunicació que propugnen la legalització de Batasuna després de la treva anunciada per ETA el 5 de setembre. Així ho va assegurar ahir la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, durant la roda de premsa del Consell de Ministres al ser preguntada sobre si l'Executiu respondria als cada vegada més freqüents missatges que arriben de l'estranger en aquest sentit.”

A destacar també la preocupació del Govern Espanyol davant la solitud del seu plantejament dins l’Europa comunitària, a tall d’exemple aquest paràgraf.

“Però el missatge més preocupant va arribar dimarts passat des de les illes Britàniques. No pel seu contingut sinó per la seva procedència. El diari conservador Financial Times deia en un editorial que «és correcte criminalitzar tot terrorisme i violència, però és menys útil, i en última instància contraproduent, criminalitzar l'expressió d'una opinió política». «Si el partit i ETA es comprometen a un alto el foc permanent s'hauria d'aixecar aquesta prohibició, perquè prolongar-la només sosté el recolzament minvant d'ETA», afegia aquest rotatiu britànic.”

Cada dia que passa la proposta de diàleg i de pau rep més suports, “Sinn Féin, en Euskal Herria para animar a todos a «aprovechar esta ocasión” titular de GARA.

Gara: “Los detenidos denuncian torturas ante el juez Grande-Marlaska”

"És incomprensible que Otegi estigui en presó preventiva”

Com diu Josep Lluís Carod Rovira (RAC 1) és incomprensible que en democràcia la política sigui posada a la presó, només qui té por a la democràcia pot actuar d’aquesta manera. La reacció d’Espanya al darrer comunicat d’ETA demostra què a Espanya la democràcia no ofereix suficients garanties. Fins i tot la Comissió Europea ha valorat positivament el comunicat d’ETA.

Les frases de Carod Rovira a RAC 1.

- Sobre l’alto el foc d’ETA: “Tampoc és exactament una treva, [...] és un cessament de l’activitat ofensiva, no de la defensiva.”

- “No és el mateix que tu disparis perquè vols que tu disparis perquè et disparin a tu. És elemental.”

- “Més important que el que ha fet ETA és el que ha fet l’esquerra abertzale, [...] que és dir, amb valentia, que els problemes polítics només es poden resoldre políticament. Som al primer món i a la UE.”

- “Em sembla absolutament incomprensible que la persona que podia servir com a element de reflexió i d’acció política per dur l’esquerra abertzale cap a formes d’expressió exclusivament polítiques, estigui en aquests moments a la presó, [...] sense condemna [...] judicial, i que hi estigui, només, en presó preventiva.”

- “No m’imagino que el procés de pau d’Irlanda del Nord hagués anat bé [...] amb el Gerry Adams a la presó.”

- “No sé què hi fa el senyor Arnaldo Otegi a la presó. Ara és l’hora dels polítics, Arnaldo Otegi és un polític. Ara és l’hora que parli la política i no que parlin les armes.”

- “Ara, qui ha de fer el gest més valent encara, és l’esquerra abertzale. Ha de dir: ‘Molt bé, senyors d’ETA. Això que heu fet no és un accident, no és una excepció. Això és l’última declaració que feu. S’ha acabat. [...] No hi ha cap més camí [...] que la via política.”

Corbacho (i els altres)

Sens dubte que hi ha moltes maneres d’entendre el desembarcament (retorn) de Celestino Corbcho a la política catalana. S’han fet cabòries sobre una pretesa deriva espanyolista del PSC (realment ho ha deixat mai de ser d’espanyolista?) o fins i tot s’especula sobre una possible successió de Montilla (de veritat algú es pot arribar a plantejar seriosament dins el PSC que Corbacho sigui el futur del partit?). Però probablement la cosa sigui molt més senzilla: pura supervivència, que en els temps que corren no és poc. Celestino Corbacho ha demostrat amb escreix la seva incapacitat manifesta per a dirigir alguna cosa diferent que una diputació com la de Barcelona (construïda tota ella sobre la mateixa estructura de l’aparell del PSC) i molt menys un ministeri .

Corbacho serà recordat per sempre més com el ministre de l’atur. Se’l fa fora i se li busca una sortida més o menys digna i se li assegura una seguretat econòmica que el porti a la jubilació (el novembre farà 61 anys) si les seves pròpies modificacions legislatives no ho impedeixen.

Probablement aquest sigui el fil conductor de la formació de les llistes del PSC. A Girona, per exemple, els mateixos noms de fa anys i anys estan en llocs de sortida per aspirar a la cadira de diputat. Nadal es marca la fatxenderia de dir que hi haurà cares noves, renovació... a partir del 5è lloc de la candidatura. Tothom assegura la cadira i el que no corre vola. El sou s’ho mereix. I és que la patacada del PSC pot ser monumental: Generalitat, Ajuntament de Barcelona, de Girona, potser la Diputació de Barcelona.....

Adéu Montilla, benvinguda Chacón

Avui el diari oficial dels socialistes catalans intenta humanitzar el desembarcament dels socialistes espanyols a la llista del PSC a les properes eleccions, “Pepe, si ens hem d’arremangar vinc”. Malgrat que la ministra de defensa Carme Chacón s’ha negat a encapçalar l’operació i no ha volgut incorporar-se a una llista perdedora, el PSOE ha volgut realitzat un cop de timó per liquidar d’una vegada per totes l’aventura catalanista del PSC.

Ens envien al ministre Corbacho, d’aquesta manera d’un tret maten dos pardals, per un costat liquiden el sector catalanista i preparen la substitució del derrotat Montilla, i per l’altre es treuen de sobre un ministre incapaç de gestionar les dades d’atur més greus del món desenvolupat.

Chacón es queda a la reserva,i mai tant ben dit, i Castells es queda més sol que l’una. Tura i Nadal fan un bany de realitat i decideixen que val més una cadira ben acotxada que no pas aventures solidaries en clau catalana. Davant de la situació no descartem fins i tot una convocatòria electoral en dia laborable, en certs llocs quatre hores pagades donen per molt, i tots sabem de que estem parlant.

La fugida endavant del PSC malgrat que pugui ser aprofitada per CiU,és una mostra més de la incapacitat de la sociovergència per aportar solucions als problemes reals del país. La manca de compromís real de CiU per l’estat propi ens aboca a més peix al cove, a seguir depenent d’Espanya. Prou patiment.

Amb tot,el més trist és la manca de capacitat de trobar una unitat d’acció dels independentistes d’aquest País. Som molts que volem i desitgem una proposta de mínims unitària per aconseguir un procés cap a l’Estat propi. Som molts els que volem que el proper Parlament tingui el més gran nombre de diputats i diputades independentistes, d’acord amb la realitat del País, però les desavinences internes ens afebleixen. Encara hi som a temps, no donem més oportunitats a Espanya.

Gràcies a Messi, Xina invertirà en una fàbrica de cotxes a Catalunya

Avui els mitjans de comunicació han obert portades amb la notícia de la presumible inversió milionària d’un fabricant de cotxes xinès. “Chery” és la marca comercial que vol aconseguir una plataforma per entrar a Europa. Fa pocs mesos va fitxar a Lionel Messi com ambaixador i imatge de l’empresa i que millor per aconseguir les seves fites comercials que instal•lar la primera fàbrica a Europa, a Catalunya.

Malgrat tots aquests fets reals com la vida mateixa, la desesperació a les files socialistes els ha portat a exagerar el paper del President de la Generalitat en la consecució d’aquesta fita. Les imatges dels mitjans de comunicació de la visita a la Xina, ens presentaven a un home sol, visitant la seu de l’empresa xinesa, un intent d’acaparar un protagonisme gens creïble. Tothom sap que inversions com aquesta necessiten d’un treball en equip i global, de molts mesos de treball i de gestions silencioses, des de la mateixa Conselleria del republicà Josep Huguet passant per la col•laboració del President del Barça Joan Laporta, un treball a l’ombra que els estreteges del carrer Nicaragua han volgut amagar i acaparar.

Menys mal que tenim a un crack de veritat, menys mal que Messi ens retorna allò que rep de molts catalans i catalanes, ens torna una inversió que pot ser interessant i, sobretot, obra la porta a la segona economia mundial desembarqui a Catalunya com a porta d’entrada a Europa.

Gràcies Messi. Gràcies Conseller Huguet. Gràcies President Laporta.