Mireu com Espanya ens estima

Si ahir parlàvem de com Espanya ens odia, avui podem parlar de com Espanya ens estima, “L'Estat espanyol demana als eurodiputats catalans que facin front comú per defensar l'ús del castellà a Europa” són molt i molt grans, un govern incapaç de defensar el català, té la barra de demanar-nos que defensem el castellà.  Una prova més del poc que ens serveix pertànyer a un estat que tant sols ens vol per pagar.

Però no podem oblidar al nostre ídol, en Santiago Mata, autor d’un bloc que porta per nom “Paracuellos’36” en homenatge segurament a Santiago Carrillo, un bloc que tindria que ser l’abc dels catalans. Si ahir acusava al Catalanisme i al lobby Gai d’haver assaltat l’acadèmia del cinema espanyol, avui es reafirma i comença la blocada amb aquestes belles paraules!!!

“¿Catalanismo bueno?: El de Ramon Llull”

“De momento, nadie ha desmentido que el pucherazo de los Goya fuera obra del catalanismo y el lobby gay.
La noticia, y sobre todo la entrada del blog con la que puse el dedo en la llaga sobre el pucherazo de los Goya, me ha dejado experiencias positivas que quisiera transmitir a mis estimados lectores. En primer lugar, aunque no cronológicamente, me ha llamado un director de cine para felicitarme, y contarme algo de sus esfuerzos -hasta ahora poco exitosos- por impulsar una cierta democratización del sector. Ánimo a todos los que trabajan por ello.

En segundo lugar, he observado que los twiteos (ahora poco más de 900) han sido ampliamente superados por las recomendaciones de Facebook (pasan de 7.000), lo cual en sí mismo supongo que no significa mucho, ya que nadie dice si el que recomienda en Fb lo hace en forma tan crítica como la mayoría de los twiteos. Entiendo que estos tienen mucho de exabrupto hispánico.

No echo de menos que nadie se haya tomado la molestia de argumentar por qué le parece que es falsa la afirmación de que Pan negro se llevó los premios por obra del voto unísono de los catalanistas y del lobby gay dentro de la Academia de Cine. La inexistencia de argumentos en contra es de momento una confirmación de los argumentos a favor.”.......

Ens agrada com Espanya ens estima, encara no ets independentista?

Mireu com Espanya ens odia

Cal llegir aquesta blocada d’aquest energumen que diu ser doctor en història i llicenciat en periodisme, Santiago Mata, un exemple de l’odi cap als catalans.  El millor el final, diu "Catalunya mana i Espanya paga" Després de llegir una blocada com aquesta o ets independentista o val més plegar. 

Catalanismo y lobby gay arrasan a los Goya

La Academia de cine se hunde en una sima de ideología de género y guerracivilismo donde el arte no cuenta para nada.

Como pueden ver en la foto, la web de "Pan negro" en castellano empieza con una errata. Para los que sin leer se sienten ofendidos aclaro que las opiniones que siguen no me las saco de la manga, sino que son "de Buenafuente".

Una película de buena factura, pero guerracivilista "de las de siempre", donde los nacionales son los malos y algunos republicanos involucrados en una trama de asesinato son también malos, nos venden que matiza lo de las 2 Españas pero es más de lo mismo, en cuanto a guerracivilismo, pero encima adobado con ideología de género para denunciar la represión de la homosexualidad.

Lo grave -lo anterior por repetitivo no lo es- del asunto es que esta película ha ganado porque en la Academia de Cine se ha formado un frente catalanista en los últimos años, des-gracias a la entrada a mansalva de técnicos y actores de dicha procedencia, que han votado a una, a diferencia de los castellanohablantes, hasta el extremo de copar de forma impresentable hasta el premio al actor revelación, que se merecía el boliviano Juan Carlos Adubiride, de También la lluvia.

Todo lo que ganaron los Goya el año pasado en independencia lo han perdido ahora en pro de una ideologización, no tanto por Sinde cuanto por el catalanismo y la ideología de género, hasta el punto de cabrear no sólo a Alex de la Iglesia, sino a Icíar Bollaín, que ya ayer mismo anunció que no se presentará a presidenta de la Academia.

La gala fue aburrida, han perdido 300.000 espectadores, e hizo sentir a los que conocen la Academia por dentro vergüenza ya que, según ellos, se premió a Agustí Villaronga por el hecho de ser homosexual, y se repitió el pucherazo de los Premios Gaudí, el 17 de enero, donde también arrasó -se llevó 13 estatuillas de las 15 a que estaba nominada la versión original, Pa negre- y además apabullando previamente con cartas pidiendo el voto, cosa que está prohibida en los Goya (y que nadie va a comprobar que no hayan hecho: las peticiones de voto para los Gaudí obviamente valen para los Goya).

Para más vergüenza y prueba de que no basta con ser catalán, han dejado fuera de los Goya a Héroes de Pau Freixas, y para más prueba de que la ideología y lobby rosa es lo que cuenta, la productora de Pa negre, Isona Passola, es conocida en el ámbito nacionalista de ERC, y no en vano con ella se fue a celebrar la victoria el director.

Hasta la mejor película de animación, que por casualidad en este caso sí era la mejor (pero no se había estrenado), tuvo que ser para otro gay, Javier Mariscal, con Chico y Rita. Pero a lo dicho, con ser de izquierdas no basta si eres español, que para eso habría ganado como documental Ciudadano Negrín, y de nuevo fue para el halago de Pasqual Maragall, Bicicleta, cuchara, manzana, de Carles Bosch. Estamos en las rebajas de Zapatero, todo se vende al precio que marquen en Barcelona. O si prefieren el final que pongo en La Gaceta, en fin de época, Cataluña manda y España paga

Ens han robat “La Caixa” i hem d’estar callats?

"La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, ”la Caixa”, que es va constituir el 5 d'abril de 1904, va ser fundada per l'advocat català Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana (És estrany que al web no es citi quines són aquestes entitats).

Es va crear amb la finalitat d'estimular l'estalvi i la previsió, uns objectius que avui podrien semblar únicament financers però que, en aquell context històric, constituïen un clar instrument per aconseguir que les classes més desafavorides poguessin disposar de certa autonomia i seguretat en la seva vida familiar. Paraules extretes de la seva pagina web.

Els mateixos dirigents que han mal gestionat “la Caixa de tots” són els que ara gestionaran “el caixabank”, els mateixos que han fet negoci privat dels peatges són els que ara s’han quedat un entitat financera que era de molts i que ara serà d’uns pocs espavilats.

Amb quin dret ho han fet? Han consultat als veritables propietaris de la Caixa, els milers dels seus clients? Han llegit l’esperit dels seus fundadors? Els que han perdut per mala gestió una entitat patrimoni de tots els catalans, poden dirigir aquest procés?

On són els dirigents polítics, sindicals, socials i empresarials d’aquest país? Perquè callen? Perquè no demanen responsabilitats? Com ens poden robar una entitat nascuda de la seva gent?

La sentencia contra l’estatut va obrir els ulls a moltes persones, el robatori de “la Caixa” és la demostració palpable del mal negoci de la nostra pertinença a Espanya, és segurament el pitjor atac a l’economia catalana i sobretot als seus emprenedors i al model productiu català.
Si afegim a tot aquest espoli, el fet que si Catalunya fos estat no ens caldria retallar les pensions ni allargar la nostra edat de jubilació, ens trobem davant una greu ofensiva contra el nostre país, ens han robat un dels elements més emblemàtics del país i sobretot han deixat el nostre govern sense eines financeres, ens roben els diners i ara les nostres entitats.

Ens volen liquidar el model “la Caixa”

Historia de “la Caixa” segons la seva pagina web. Tot un model d’èxit, sorgit de la societat civil amb voluntat de servei als emprenedors està en perill. Mireu els seus objectius, això és el que volen liquidar, el model de país.

"La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, ”la Caixa”, que es va constituir el 5 d'abril de 1904, va ser fundada per l'advocat català Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana ( És estrany que no es citin aquestes entitats). Es va crear amb la finalitat d'estimular l'estalvi i la previsió, uns objectius que avui podrien semblar únicament financers però que, en aquell context històric, constituïen un clar instrument per aconseguir que les classes més desafavorides poguessin disposar de certa autonomia i seguretat en la seva vida familiar.

El 16 d'abril de 1904, en un dels salons del Palau de Belles Arts, on se solien celebrar els actes més solemnes de la ciutat, el rei Alfons XIII va inaugurar oficialment la Caixa de Pensions per a la Vellesa. En el mateix acte, el monarca va ser nomenat president honorari i protector de la nova entitat.

La proposta de Moragas, el primer director general de ”la Caixa”, va consistir en la creació d'una entitat privada que, en aquells temps de tanta inestabilitat social, oferís a treballadors i empresaris un mecanisme financer que els assegurés la vellesa o la invalidesa. D'aquesta iniciativa, en va sorgir la Caixa de Pensions, encara que gairebé simultàniament a l'obertura, Moragas i els seus col·laboradors ja van incorporar les operacions d'estalvi a la seva activitat de previsió. Així, ”la Caixa” es convertia en una entitat amb un nou concepte econòmic i social de l'estalvi, a més de ser la primera a oferir assegurances socials.

Francesc Moragas va impulsar una gestió professional i ambiciosa, molt diferent de la que predominava en aquell moment a les altres caixes. Va oferir diverses modalitats d'estalvi i va obrir sucursals als principals pobles i ciutats de Catalunya i molt aviat també de les Balears, introduint-hi una gestió tècnica i moderna. L'expansió territorial de ”la Caixa” va continuar per tot el Principat de Catalunya i les Illes Balears per tal de fer arribar a tot arreu els avantatges de les finances modernes. En aquest sentit, s'ha de destacar que ”la Caixa” ha estat precursora i promotora a Espanya de la previsió social, un dels pilars bàsics de la societat del benestar actual.

Obra Social ”la Caixa”

”La Caixa”, que va néixer amb una finalitat social orientada a evitar l'exclusió financera i amb una voluntat de compromís amb el desenvolupament socioeconòmic del territori, va explorar aviat noves vies d'acció social. D'aquesta manera pel fet de canviar el concepte d'obra social de les caixes d'estalvi - tornava a demostrar el seu caràcter innovador. Fins aleshores, ”la Caixa”, com totes les caixes, - destinava la totalitat dels seus excedents econòmics a la formació de reserves, i la seva obra social es limitava a la concessió de premis a impositors i de petits donatius a institucions benèfiques i culturals. Però, a partir del 1917, ”la Caixa” va començar a dedicar, de manera específica, una part del seu excedent a la realització d'obres socials i, el 1918, ja va decidir integrar l'Obra Social en la seva organització per assegurar-ne una gestió professional i eficaç. No es tractava de fer caritat, sinó de proporcionar serveis d'assistència social, cultural i cívica que milloressin la qualitat de vida de la gent. Amb els anys, aquestes innovacions les recollirien les disposicions legals.

Aquesta preocupació social s'ha mantingut al llarg dels anys i, avui més que mai, ”la Caixa” actual, resultat de la fusió, l'any 1990, amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, fundada el 1844, pot acreditar la seva lleialtat als principis de compromís social i econòmic amb el territori que van inspirar els fundadors de la Caixa de Pensions.

”la Caixa” s'ha convertit en el tercer grup financer espanyol i és líder entre les caixes espanyoles i europees. Actualment, prossegueix el seu selectiu pla d'expansió fora de Catalunya i les Balears, que ha constituït la xarxa d'oficines més extensa del sistema financer espanyol, i finança i manté activitats de caràcter social, cultural, educatiu i científic a través de la seva Obra Social."

On és la classe dirigent d’aquest país davant la destrucció del model productiu i de les caixes catalanes?

La liquidació de Caixa de Girona ha estat un primer pas, i ningú ha pagat per aquesta errada, ara tocà segons Madrid seguir liquidant la resta de caixes catalanes, ara toca convertir les caixes catalanes sorgides de la societat civil en simples bancs especulatius al servei del poder.

M’agradaria que el govern del millors i l’actual Conseller d’Economia sortís en defensa del model català de caixes, de la veritable economia productiva, no de l’economia basada en les concessions del BOE (peatges varis), o en l’economia del “pelotazo” basada en la pura especulació.

A les comarques de Girona ja es noten els efectes nocius de la desaparició de Caixa de Girona, davant el silenci de les mateixes patronals, sindicats i càmeres de comerç, l’economia especulativa ha guanyat la batalla. El teixit productiu de les nostres comarques pateix com el primer, el nou mapa del monopoli econòmic, Girona ha perdut capacitat de decisió, i sobretot capacitat de fomentar el teixit productiu.

El Govern de Catalunya té les competències sobre les caixes catalanes, si el govern tripartit amb el Conseller Castells al capdavant no va poder evitar-ho, espero que el govern dels millors amb el Conseller Mas Collell al capdavant ho faci. El país s’hi juga molt, s’hi juga el seu futur.