L’Estatut és mort!!!!

Ara volem la Nació Catalana............

Tres anys esperant la sentència del Tribunal Constitucional demostren que la via estatutària és finalitzada. Tant se val que es carreguin l’Estatut, que el salvin, que l’interpretin , se’ns han fot! L’Estatut és mort. El millor servei que podria fer la classe política catalana davant l’actual situació seria reconèixer-ho i passar olímpicament del que digui un tribunal que no pot tenir la més mínima credibilitat.

Per relacionar-nos amb Espanya no ens cal cap Estatut; l’únic camí possible és la nació catalana i un estat propi, és a dir, la relació de tu a tu amb els teus veïns i això només depèn de nosaltres, sobretot d’una classe política que ja no pot perdre més el temps parlant de finançament, d’Estatut i de quines inversions farà o no l’Estat. És l’hora de dir prou a la submissió a Espanya.

I ara, malgrat tot, és un bon moment. La crisi econòmica, la corrupció, la desafecció ...són una oportunitat, però cal explicar les coses, cal explicar el cost de pertànyer Espanya i cal explicar-ho amb la veritat per endavant. No podem seguir suportant aquesta dependència, perdem oportunitats dia darrera dia i això és irrefutable. Les proves les tenim en els petits detalls. Avui existeixen moltes més oportunitats en molts altres llocs de l’Estat; amb el nostre espoli es mantenen molts oportunistes i això, cada dia ens costa més. Voler amagar-ho és fer un flac favor a la societat catalana.

Per no seguir perdent més, cal que els polítics actuals o els futurs entenguin que l’Estatut és mort. L’han matat des d’Espanya. Aquesta ha sigut la seva decisió i cal actuar sense complexes per aconseguir l’únic camí que ens queda: convèncer a la majoria que volem ser lliures dins d’Europa. És l’única manera de que tots recuperem una mica de felicitat, i quant diem tots, volem dir tots, sigui quina sigui la procedència i els orígens, parlin la llengua que parlin. Tots els qui respectin aquest petit País hi tenen cabuda.



 

Espanya té por a la pau

El diari GARA acaba de publicar una carta signada per cinc dirigents abertzales detinguts darrerament amb el títol “una fotografia i un futur” entre els signants Arnaldo Otegui i Rafa Díez, on llencen un clar missatge per trobar definitivament la pau.

Una carta que ha estat molt silenciada per la premsa del règim, fins i tot per la premsa catalana, un senyal inequívoc de que alguna cosa es mou a Euskal Herria i, en el sentit contrari, als interessos espanyols. La carta aposta clarament per la via política com l’única possible.

Malgrat la repressió de l’estat Espanyol contra els partidaris de la pau i el diàleg i com a solució al conflicte, els signants de la carta aposten clarament per explorar noves vies cap a la independència; la societat basca ho demana.

La carta que publica el diari GARA és una bona notícia pels demòcrates, és una veritable esperança i segurament alguna cosa hi té que veure en aquest nou plantejament l’esperit de les consultes iniciades a Arenys de Munt. S’ha vist clarament que a Espanya i als seus dirigents li fan més por una urna que cent comandos d’ETA i l’esquerra abertzale ho ha vist molt clar.

Zapatero ja no és del Barça

“Zapatero li paga el fitxatge de Ronaldo a Florentino Pérez” no és una veritat del tot, però la decisió del Govern Espanyol de pagar 108 milions d’euros d’indemnització a la societat TP Ferro (participada per l’empresa ACS), concessionària del tram internacional del TGV pel retard que acumula la posada en servei de l'obra, és un veritable escàndol financer; avui el President del Madrid és una mica més ric i els catalans una mica més pobres.

I tot per l’especulació que va iniciar el Govern popular de José Mª Aznar, que va signar amb l’empresa TP ferro un generós contracte, impossible de complir i que el Govern entrant de Rodríguez Zapatero no va voler impugnar per no molestar a certs poderosos personatges.

La concessió obligava a l’empresa TP ferro a finalitzar el tram internacional de l’alta velocitat l’any 2009, cosa que han fet, però com que la resta de l’obra va a ritme de com es fan les obres gestionades per Espanya, encara no poden passar trens; però l’empresa ha de cobrar igualment, resultat de tot plegat 108 milions d’euros menys pels catalans i obsequi monumental per l’empresa TP ferro i de propina tres anys més de la concessió.

Una altre rèmora de pertànyer a Espanya. Amb el nostre espoli paguen a Florentino i els seus boys. Amb negocis d’aquesta mena, jo també compro un equip de galàctics.

Aquest conveni també és corrupció. En el seu moment es va denunciar per diferents grups parlamentaris i el Govern de Rodríguez Zapatero es va negar a denunciar el contracte signat durant els darrers dies del Govern d’Aznar. Una teranyina d’interessos preval sobre els interessos de la majoria. El contracte ja era un parany pel Govern Espanyol i el silenci del govern Zapatero els ha fet còmplices. No estaria gens malament que la fiscalia anticorrupció investigués els motius de signar un parany com aquest, un veritable “pelotazo” de l’Espanya de sempre, guanyar diners sense treballar.

Enric Vila, no malbaratis el teu talent

Hola Enric:

No perdis el temps repartint insults(e-noticies), a tot i a dret, contra el directe.cat per una notícia que explica amb arguments una relació d’amistat entre opinadors i en Macià i en Lluís (tal i com els nomenes). En cap moment posem en dubte aquesta realitat, tothom és lliure de triar els seus amics i, per tant, felicitats per parlar clar i confirmar la mateixa notícia que vam publicar.

D’entrada, dir-te que podries haver explicat perfectament la teva opinió en el mateix directe.cat. Som lliures, per cert, col•laboració que neix a partir de l’entrevista que et vam fer des de la nostra publicació a partir d’un suggeriment teu per tal de donar a conèixer el teu darrer llibre “El nostre heroi: Josep Plà” que, personalment, em sembla un gran llibre i fet per una persona amb talent; el recomano.

Sincerament, crec que sobren els insults, crec que es pot discrepar sense necessitat d’utilitzar exabruptes per replicar una noticia; els insults refermen la veritat del que vam publicar. No per insultar tindràs mes raó.

Per últim, sempre que vulguis pots comptar amb el directe.cat, el talent sempre té les portes obertes.

Joan Puig i Cordon
President (Col·lectiu 2014) www.c2014.cat
Editor del directe.cat

La Llei de Comerç contra la corrupció

Una de les lleis bandera dels republicans és la llei de comerç que ha de salvaguardar els interessos del model català de comerç de proximitat davant la directiva europea que té que entrar en vigor en els propers mesos. El problema ha sorgit dins dels socis de govern que han pressionat des del poder municipal socialista a les grans ciutats (entre altres Bartomeu Muñoz, Santa Coloma de Gramanet) al Conseller d’Economia i a PTOP per tal d’evitar que la llei catalana tiri endavant.

És a dir, si no tenim llei de comerç els grans grups comercials ho tindran molt fàcil per assolir noves grans superfícies, només tindran que convèncer als alcaldes per tirar endavant els seus projectes desarrelats de la trama urbana. I els diners els tenen, i els diners són elements necessaris per construir macro projectes i aprovar llicències urbanístiques.

El Govern i principalment el PSC no té arguments per posar traves a la Llei de Comerç, i més després de l’escàndol de corrupció de Santa Coloma de Gramanet, la llei és una eina efectiva per dificultar la corrupció. Entretenir-la i aturar-la per sol fet que alguns alcaldes socialistes ho diguin, és un greu error i fa poc creïble les mesures suposadament dràstiques decidides pels socialistes respecte als imputats per corrupció a Santa Coloma de Gramanet.

El comerç català necessita aquesta llei. No podem permetre que el poder d’alguns i sobretot els seus interessos acabin el comerç de proximitat, clau de la mateixa estructura econòmica catalana. No tenir la llei aprovada a temps és una greu irresponsabilitat i el PSC no pot amagar-se de la seva responsabilitat; el vuit legal pot convertir en debilitat absoluta a bona part del comerç català, indefens davant els grans negocis comercials que es comencen a fregar les mans davant l’entrada en vigor de la directiva europea que liberalitza el mercat de manera totalment perjudicial pel comerç català.