Amb trampes i amb mercenaris no es pot guanyar el mundial

Amb “la roja” arriba l’escàndol, 600.000 euros per cada jugador espanyol si guanyen el mundial de futbol; amb una mostra de supèrbia, l’esport espanyol ha fet pública la xifra, la més alta de totes les seleccions que jugaran a Sud-àfrica.

Per sort la justícia evitarà aquest escàndol, parlo de la justícia esportiva, que evitarà que Espanya guanyi el mundial. Seria injust que una selecció que ha practicat el joc brut per evitar que Catalunya sigui reconeguda i que compra amb diners, jugadors catalans per la seva selecció, acabi guanyant una competició com aquesta, seria com adulterar el campionat.

No podem caure a la trampa d’Espanya o d’alguns que amb l’excusa que molts jugadors del Barça jugant amb la “roja” per diners, vagin a favor d’Espanya que utilitza el futbol per treure els instints més bàsics d’un nacionalisme espanyol tronat.

El més important en el món de l’esport és poder participar, i què millor que el proper mundial de Brasil 2014, es pugui visualitzar un partit entre Espanya i Catalunya. Qui te por d’aquest partit? Sense cap mena de dubte els nacionalistes espanyols com a bons nacionalistes no saben perdre.

Avui ha estat Suïssa, demà Hondures o Xile, i sinó Portugal, que compta amb aquella autonomia que volem la majoria de catalans. L’autonomia de Portugal.

Ara és l’hora d’una trobada Mas – Puigcercós

La millor resposta a l’actual situació és saber el què volem i sobretot saber el què volen els líders polítics. Montilla, Camacho i Herrera ja han dit el què volen, seguir fent el mateix de sempre, marejant la perdiu per tal que res canviï. Amb lideratges com aquests ho tenim tot perdut; per ells, el primer és Espanya, sigui una Espanya de dretes o d’esquerres. I tenen tot el dret del món, però nosaltres tenim dret a voler quelcom millor.

Només Mas i Puigcercós o CiU i Esquerra poden donar sortida a l’atzucac en el que ens trobem. Ni Laporta, ni Reagrupament ni altres invents són una sortida, la prova la tenim en la reacció dels partits nacionals espanyols davant la proposta de trobada entre CiU i Esquerra que ha proposat Joan Puigcercós. Un veritable terratrèmol, des del PP passant per Ciutadans, Iniciativa i acabant pels socialistes. Tots han quedat retratats, només cal veure la cara de pànic d’un home tranquil com Miquel Iceta, la suor que regalimava per la seva cara ho deia tot. Malgrat tot, els socialistes són ràpids i ara ja parlen descaradament de sociovergència, tot sigui per mantenir les cadires. Val més tenir una conselleria en cap que no tornar a picar pedra.

Davant de tot plegat, ara és l’hora d’una trobada sincera i honesta entre Mas i Puigcercós . Una entre les cúpules dels dos grans partits nacionals. Una trobada sense retrets i amb generositat. Tan Mas com Puigcercós tenen una gran oportunitat. Joan Puigcercós l’ha clavat de ple i Felip Puig ha sortit dient el que tocava, però tots dos saben que ara és més que necessari el retrobament dels dos partits. La ciutadania necessita esperança i creure’s que aquest país té present i futur, i només ells, Mas i Puigcercós ho poden aconseguir.

Mas segurament es veu President de la Generalitat. Sap que tan PP com PSC li facilitaran l’accés a la presidència, però ell sap que cada cop més gent vol anar més enllà i, sobretot, sap que la tàctica de peix al cova és mortal per a Catalunya. Ara es hora.. com diu el nostre himne nacional. Mas i Puigcercós poden passar per la història o fer història, i l’ILP presentada per Lopez Tena i Uriel Bertran és una oportunitat definitiva. La ciutadania vol decidir i CiU i ERC tenen la paraula, us demanem que no ens decepcioneu.

Espanya segresta els jugadors catalans per guanyar el mundial

Amb “la roja” arriba l’escàndol, 600.000 euros per cada jugador espanyol si guanyen el mundial de futbol; amb una mostra de supèrbia, l’esport espanyol ha fet pública la xifra, la més alta de totes les seleccions que jugaran a Sud-àfrica.

És la prova més evident que “la roja” s’ha convertit en un grup de mercenaris que guanyaran molts diners per córrer darrera la pilota. Que no ens expliquin que jugar amb Espanya és un orgull, que no ens diguin més que els jugadors catalans prefereixen jugar amb Espanya i no amb Catalunya. Els jugadors són mercenaris que van a guanyar, per uns dies, una autèntica milionada que fa mal als ulls en plena crisi econòmica com la que estem vivint.

Espanya paga una gran fortuna per guanyar el mundial i, a la vegada, evita que Catalunya tingui el reconeixement internacional del seu esport. De rebot, evita que Catalunya guanyi el mundial de futbol. No és cap utopia que Catalunya guanyi el mundial; en aquests moments el nostre país compte amb un reguitzell de jugadors capaços de fer història, només la política i el nacionalisme espanyol més retrògrada ens ho impedirà.

Espanya no pot guanyar el mundial; seria injust per molts motius, entre altres, perquè fa trampes, perquè practica el joc brut per evitar que el nostre país participi, perquè destina molts diners per comprar favors. A data d’avui sense els jugadors catalans, Espanya seria una selecció més, sense cap possibilitat d’arribar lluny en el mundial de futbol. Que “la roja” no malbarati el teu somriure. Sí volem, podem, i volem ser presents en el proper mundial 2014 de Brasil.

Liquidar el model català de caixes té premi!

Comparteix Comparteix

tweetmeme_style = 'compact'; tweetmeme_url = 'http://in.directe.cat/c2014/blog/3716/http-www.aragirona.cateditorial10949liquidar-el-model-catala-de-caixes-te-premi';


URL curta

Editorial www.aragirona.cat

Com diu la cançó som un país petit, però a diferencia de la lletra original, caldria afegir “ pobre d’esperit”, només d’aquesta manera es pot entendre les reaccions de bona part del teixit social, polític i econòmic recollit per la premsa gironina, exceptuant honroses excepcions, la majoria acaba acatant l’engany i l’espoli fet des de les Espanyes per liquidar Caixa de Girona i el model català de caixes, fins ara el model era totalment diferenciat del model espanyol, perquè agradi o no som diferents també dins l’àmbit dels emprenedors.

Cal recordar que en els darrers anys, els comptes presentats per la Caixa de Girona eren immillorables, comptes auditats i referendats pel mateix Banc d’Espanya. De cop i volta tot s’ha girat, allò que era perfecta ara és un desastre, costa de molt creure. Però si és cert cal exigir explicacions i assumir responsabilitats, cal saber qui ha gestionat malament el patrimoni de tots els ciutadans de les comarques gironines, cal aixecar la catifa i no premiar aquells han gestionat malament la Caixa de Girona.

Madrid decideix i un cop més Catalunya paga i ho paga molt car. El model d’Espanya és el del xantatge sense cap mena d’escrúpols, és treuen de la txistera el FROB, un fons que envaeix descaradament les competències de la Generalitat de Catalunya i que ha estat utilitzat com arma sense escrúpols per carregar-se el fet diferencial en aquest cas el singular model de caixes catalanes que ha permès crear un teixit d’emprenedors i de petita i mitjana empresa únics. Tota aquesta lamentable actitud ha comptat amb la complicitat d’estaments catalans, que s’han apuntat per benefici propi a fer el joc brut del esquarterament del model.

On s’ha vist que un Ministre d’economia d’un país modern liquida una entitat financera mitjançant declaracions imprudents i no dimiteix? Perdoneu no recordava que el Conseller Castells és un petit conseller i no un ministre, que en lloc de preocupar-se de sortir realment de la crisi que patim és dedica a vantar-se de governar amb pomposes declaracions. Castells sembla més entretingut per tenir premi i presidir el Banc d’Espanya que no pas a solucionar els problemes de la gent.

On s’ha vist que el President de la Caixa de Girona i el seu Director General perden la seva aposta de liquidar Caixa de Girona i no dimiteixen? no tant sols no ho fan sinó que s’ encarregant de negociar d’esquenes al seu Consell d’Administració el lliurament de l’entitat gironina a la Caixa. Amb quina moralitat tenen el valor de demanar als membres del seu Consell d’Administració que aprovin l’harakiri de l’entitat gironina.

On s’ha vist que l’anterior President de la Caixa de Girona, Arcadi Calzada i responsable de la gestió, estigui en silenci, i que s’hagi col·locat com a director de la Fundació Príncep de Girona (una altre escandalosa manera de espanyolitzar les nostres comarques), si mentre va ser vicepresident de la Fundació Palau de la Música no va detectar l’escandalós frau de Felix Millet.

On és el Conseller Nadal? Ell que sempre surt a parlar, ara amagat i sense obrir boca, s’ha sap responsable de l’engany per liquidar la Caixa de Girona, el seu servei a Espanya també tindrà premi.

On són els sectors econòmics? on són els responsables de la Camara de Comerç? Posant la catifa vermella a l’hereu de la corona? On són els representants de la petita i mitjana empresa? On són els sindicats? Com és pot dir que la petita i mitjana empresa i els ciutadans en general tindran més possibilitats d’accedir al finançament amb la desaparició de Caixa de Girona? Anem camí d’un monopoli financer en mans de quatre o cinc grups econòmics i qui surt perdent sense cap mena de dubte serà el teixit productiu i emprenedor de casa nostre.

Voldríem creure que molta més gent lamenta profundament la poca ambició de bona part de l’actual classe dirigent, masses anys encallats en el poder i incapaços de sentir orgull per aquest país petit. Alguns ho han intentat, alguns han mantingut la fermesa, des del mateix President de la Diputació de Girona Enric Vilert i una majoria dels membres del Consell d’Administració denunciant l’opacitat de tot plegat, lamentablement els hem deixat massa sols per lluitar contra aquest gran engany, les prebendes del poder establert han estat massa fortes.

Adéu Espanya? Dijous 3 de juny, a les 21.50, a TV3

Avançament del documental "Adéu, Espanya?". Un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. El documental es pregunta si la secessió és democràtica, i si els processos d'independència són jurídics (emparats en clàusules legals) o polítics (fruit d'una negociació?).

http://www.tv3.cat/videos/2915990
L'expectació pel reportatge és màxima, esperem que no surti el Joan Ferran de torn i censuri el programa.

Comentaris a la web de TV3

Felicitats a tv3 per emetre d'una santa vegada la realitat catalana i el moment en què vivim!

Estic impacient per veure aquest documental. Sou una tv moderna, com és el nostre país! som una gran nació! i això ha de tenir algun tipus de ressò. Que la gent s'informi bé abans de criticar la independència, amb dades, etc.. i quan les tingui, valori realment què és el millor.. viuríem MOLT millor! econòmicament, socialment, MORALMENT... està clar que el principi seria dur, però ningú ens ha dit que serà fàcil!

Jo crec que és necessària la Independència. Ja hem suportat moltes coses, per part d’Espanya. Ja és hora de marxar. P.D.: Gràcies per fer, o emetre, el documental. Ja estàvem necessitats d'un documental d'aquestes característiques.