Egunkaria Aurrera

Des del Col•lectiu 2014, editor del directe!cat volem expressar la nostra satisfacció per la decisió de l’Audiència Nacional Espanyola d’absoldre els cinc imputats pel tancament del diari Egunkaria, ara fa set anys. Malgrat l’absolució, el dany ocasionat al diari, als treballadors a la llibertat d’expressió i a la cultura basca és irreversible. Un motiu més que suficient per tal que l’Estat Espanyol assumís la seva responsabilitat i inicies d’ofici un reparació pels danys i perjudicis ocasionats. Una actuació d’ofici que en altres ocasions si que ha fet l’Estat Espanyol i que serviria per avaluar la democràcia Espanyola.

Lamentablement i esperem equivocar-nos, Espanya està lluny d’una democràcia de primer ordre, ho veiem constantment, des de la manca de voluntat democràtica per anul•lar les sentencies dels consells de guerra de la dictadura, la manca de compromís per demanar disculpes i perdó per l’assassinat del President Companys, la modificació de la llei de partits per deixar fora una part de la ciutadania de les eleccions, els nervis que tenen pel moviment popular per les consultes per la independència, o el fet que a les primeres eleccions democràtiques partits com ERC no és poguessin presentar demostren el perfil baix de la democràcia espanyola.

Ens solidaritzem amb la gent d’Egunkaria en el seu legítim dret a exigir responsabilitats de tota mena pel tancament injust d’un mitja de comunicació. Egunkaria Aurrera.

Una treva unilateral d’ETA?

Alguna cosa es mou al País Basc, ho diu gent coneixedora d’aquell país, ho confirma els nervis del Ministeri d’Interior Espanyol, ho confirma alguns gestos del Govern Francès, ho confirma el document signat per personalitats internacionals compromesos amb processos de pau, ho confirma l’acte unitari dels independentistes amb motiu de l’Aberri Eguna d’aquest diumenge, ho confirmant notícies com aquesta que publica el diari GARA, ho confirma les declaracions de Mayor Oreja, i ho confirma les mateixes declaracions del PNB, alguna cosa es mou i alguns ho saben i no en tenen moltes ganes.

El comú dels mortals volem que s’acabi amb la violència i que per una vegada ETA prengui una sabia decisió, i declara una treva fins i tot unilateral que obri el pas a la política per resoldre els conflictes. Sabem que això d’una treva unilateral d’ETA posa molt nerviós al Govern Espanyol, que la política estigui per davant de la violència posa contra les cordes el model imperialista espanyol, i pot facilitar que Espanya es quedi bastant sola a Europa.

Esperem i desitgem que aquest Aberri Eguna signifiqui un camí sense retorn a la violència, que per un cop Espanya es vegi obligada a dialogar, a enraonar, a permetre el dret a decidir dels ciutadans i sobretot que s’acabi amb la violència, tots els demòcrates sortirem guanyant. La nostra nació també.

Les frivolitats i les irresponsabilitats del PSC

El líder del PSC i candidat a les properes eleccions nacionals, José Montilla, ha donat compte del seu nerviosisme i del seu partit amb unes declaracions fora de lloc contra el dret democràtic a decidir, quan ha tractat d’irresponsables als promotors de les consultes. Montilla també ha recordat que Catalunya ha invertit “molt de temps i molts esforços a dotar-nos d'un nou Estatut” i “els pactes s'han de complert” i no convertir-se en “paper mullat”. Però, si els que no compleixen són els seus germans del PSOE, què fa el PSC davant tanta irresponsabilitat? Calla i atorga.

Per donar lliçons ètiques, primer cal tenir endreçat el jardí de casa i el PSC no solament no el té endreçat sinó que el té foradat. Que expliquin el forat econòmic de les obres de l’ Hospital del Baix Llobregat, que assumeixin responsabilitats per l’escàndol de l’Ajuntament de Santa Coloma, que no callin davant la retallada dels fons de la immigració, que votin el mateix a Catalunya que a Madrid, que lluitin de veritat davant els incompliments de les inversions per part del govern de Zapatero, que no pressionin als mitjans de comunicació, que no enganyin a la gent gran, que exigeixin l’anulació del judici franquista al President Companys i que ho facin amb la dignitat que es mereix el país i, per últim, que no insultin a la democràcia.

Amb les seves paraules, el líder socialista ha mostrat la veritable cara del socialisme espanyol, incapaç d’acceptar la democràcia, incapaç d’acceptar que els ciutadans decideixin, el mateix que fan algunes dictadures que volen disfressar-se de falses democràcies. Avui mateix, en un reportatge a TV3 sobre la dictadura birmana, han explicat com la junta militar ha convocat una farsa d’eleccions desprès de vint anys de dictadura, on impedeixen que es presenti la líder birmana San Suu Kyi. Aquesta actitud us recorda algun altre país?....Sense cap mena de dubtes Espanya, on el PSOE i el PP estan preparant la modificació de la llei electoral per impedir als independentistes presentar-se, de moment a Euskadi, però feta la trampa aquesta és extensible a tots aquells que molestin.

Postdata: Algú ens pot confirmar si el socialista Raimón Obiols en el seu discurs a l’obertura de la jornada sobre la “Causa comuna del PSC” ha barrejat xenofòbia i independentisme? Si ho ha fet seria un greu atac a la llibertat, imperdonable per part de qui ho ha dit, demostraria un cop més qui practica la irresponsabilitat.

Peatges: l’altre espoli fiscal

80 milions d’euros és el que va recaptar ABERTIS a l’any 2008 pels peatges de Vilassar, Arenys i Palafolls, segons fonts de la mateixa empresa. Una màquina de fer diners sense cap esforç, una demostració evident que el cost d’una autopista és amortitzat molt més ràpid que els anys de la concessió. Els peatges a Catalunya són una font d’espoli, són una manera de pagar uns preus abusius pels serveis que presten. Fa molt anys que els costos de les autopistes, amb els beneficis inclosos, han estat amortitzats però no hi ha forma d’acabar amb ells.

Ara es parla de bonificacions, per segons quins usuaris, com a fórmula d’abaratir els peatges; és un engany! Les bonificacions no perjudiquen el compte d’explotació; en lloc de pagar els usuaris, ho paguem tots, els que utilitzant les autopistes i els que no tenen ni tant sols cotxe, això si, les concessionàries mai perden. El que es tindria que aplicar-se és la reducció dels peatges per excés de recaptació. Totes les autopistes catalanes han produït ingressos per sobre de les previsions, pel que es veu això no és de rebut. Pel contrari, qualsevol incident com per exemple l’obertura de les barreres per urgències socials comporten generoses compensacions per part del Govern.

80 milions d’euros de recaptació en un any a l’autopista del Maresme és un gran escàndol, per cada kilòmetre d’autopista més de 2 milions d’ingressos en un any. Malgrat aquestes milionàries xifres d’ingressos són incapaços de signar un conveni just pels seus treballadors que amenacen amb una vaga per Setmana Santa que ha provocat la reacció, encara més surrealista, per part d’ABERTIS. Segons un comunicat emès per l’empresa, aquesta assegura que farà un gran esforç per evitar que les conseqüències de la vaga repercuteixin contra els usuaris; és a dir, faran tots els esforços possibles per tal de tenir personal per seguir cobrant els peatges, cinisme per damunt de tot.

Diuen que el diner atrau a més diner i es veu que en el cas de les concessionàries d’autopistes això és una realitat. Tenen un veritable font d’ingressos a la Conselleria de Política Territorial, ara fins i tot els hi han encarregant el finançament d’obres que corresponen al Govern. El darrer exemple és la construcció de la carretera que ha de connectar Tordera amb Lloret. ABERTIS la paga i la Generalitat li pagarà mitjançant el peatge de l’autopista del Maresme a un preu considerablement car, i sobretot li paga amb un peatge a l’ombra difícilment justificable. Aquesta política salvatge de PTOP és la que comportarà, a partir d’aquest juliol, l’ increment de més d’un 35% del peatge de Palafolls, un increment que vol amagar-se amb unes insuficients bonificacions anunciades avui mateix.

El silenci d’Hereu sobre Barcelona 2022

L’eufòria inicial sobre la proposta de l’alcalde Hereu per presentar la candidatura de Barcelona a la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2022, es desfà com la mateixa neu, fins i tot el mateix Hereu resta en silenci, lamentablement alguns s’han cregut l’engany. Però el Govern Espanyol ho té molt clar, no vol saber res d’aquesta candidatura, Madrid no vol donar suport a la candidatura barcelonina. La seva aposta és Jaca ja que li garanteix la tranquil•litat a Espanya.

En el seu dia ja ho vam dir, la proposta d’Hereu és una sortida endavant a la desesperada per evitar la previsible pèrdua de suport popular a les properes eleccions. L’ombra de Xavier Trias és allargada i la situació de desesperació al PSC li comença a passar factura, fins i tot des del carrer Nicaragua es plantegen la substitució d’Hereu per l’actual home fort del socialisme barceloní, Carles Martí. com a candidat a les properes eleccions.

El problema sorgeix de la manera quasi suïcida de l’anunci d’Hereu de presentació de la candidatura olímpica, un salt sense cobertura i que posa en dificultats el mateix PSC. No es pot crear una il•lusió que no compta amb el suport del Govern Espanyol, el PSC és submís al PSOE. Han de fer marxa enrere sense poder explicar els veritables motius, el que tenia que ser el revulsiu electoral socialista va camí de convertir-se en la patacada més greu que pot patir el PSC en les properes eleccions municipals. Perdre Barcelona, pot representar un cop molt més greu que la pèrdua del Govern de la Generalitat. Perdre Barcelona, obra la porta a la pèrdua de la Diputació de Barcelona, el veritable feu del poder del PSC a Catalunya.

Ara fa pocs dies, la ciutat de Figueres ha estrenat un nou govern municipal, un nou tripartit, CiU, ERC i IC. Una formula que si s’encomana obra moltes portes a canvis importants a molts municipis que porten més de trenta anys de poder del PSC. Aquesta situació preocupa a l’actual direcció socialista, d’aquí la importància de resistir al cap i casal de Catalunya. Aguantar Barcelona és vital per preservar bona part del poder municipal, clau en el poder del PSC.

Com va dir en el seu moment el Conseller Huguet, “la fantasmada” de la candidatura olímpica de Barcelona 2022 proposada per l’alcalde Hereu, va camí de convertir-se en la principal crisi dins del PSC. Serà “la fantasmada olímpica” el principi del fi de trenta anys interromputs de poder a les grans ciutats?