És pecat no anar amb Espanya?

L’eufòria nacional espanyola que provoca “la roja” va camí de convertir-se per alguns en el signe d’un nou descobriment. No ens hem d’estranyar de l’aparició de banderes espanyoles en molts balcons, ni que celebrin la victòria en els santuaris culers de moltes ciutats, és normal que ho celebrin, no es pot amagar que la selecció espanyola té un gran equip i s’ha mostrat fins al moment molt superior a la resta. Els espanyols celebraran l’èxit de la mateixa manera que ho han fet i ho faran altres nacions, els països normalitzats fan això, celebrar les victòries de les seves seleccions.

El que ja no és tant normal és que pel fet de no tenir la nostra selecció acabem celebrant la victòria de la selecció espanyola perquè la majoria de jugadors s’hagin fet a Barcelona i el joc que practiquen és semblant al desplegat pel millor equip del món dels darrers anys. Els grans mitjans de comunicació i alguns partits polítics s’han llençat a una cursa per convertir la selecció espanyola amb la selecció de tots els catalans i això no és veritat, molts catalans mai aniran amb Espanya.

Com poden anar amb una selecció que representa a un país que un cop més ha utilitzat totes les seves armes per evitar l’ il•lusió de molts catalans i catalanes, de poder defensar l’esperit esportiu i poder tenir una selecció nacional lluitant esportivament com la resta? No és de rebut criminalitzar a tots aquells que no gaudeixen de la selecció espanyola? O és que els espanyols celebrarien amb grans festes la victòria de la selecció catalana?

Per cert, tindríem un equip molt més competitiu i millor que l’actual selecció que juga a Sud-Àfrica, i sense cap mena de dubte Catalunya guanyaria el diumenge a Holanda a la final del mundial. Algú ho dubte? Segurament els espanyols, que volem la victòria d’Espanya; per això la normalitat radica que els catalans, al diumenge, no anem amb la Roja; de la mateixa manera que els espanyols un diumenge no molt lluny no aniran amb Catalunya. De totes maneres parlem d’esport, que guanyi qui millor jugui. Ara, demà que guanyi Catalunya, i segur que el 2014, Catalunya estarà al Brasil 2014.

Espanya prohibeix que Catalunya guanyi el mundial

Sí Holanda amb jugadors descartats del Madrid i del Barcelona s’ha plantat a la final del mundial, què no podria guanyar una selecció catalana plegada de primeres figures com les que tenim? Però per la història quedarà que un grup de grans jugadors van perdre l’oportunitat de guanyar un mundial perquè Espanya els hi ho va prohibir, els va obligar per llei i amb diners a jugar amb un equip que no era el seu, i sobretot va malversar la qualitat d’uns jugadors en ares d’un nacionalisme espanyol sense concessions.

Sí Espanya és incapaç de guanyar el mundial malgrat les trampes no és el nostre problema, ara més que mai, tenim dret a intentar jugar esportivament el proper mundial, volem Catalunya al mundial de Brasil 2014, sí volem, podem.

Una alcaldessa en suport del integrisme islàmic

Judith Alberich (PSC) alcaldessa i senadora ha estat un peça clau per l’augment del integrisme islàmic a Cunit, segons publica avui el diari El País. “los capos musulmanes de Cunit” el periodista Ferrán Balsells explica amb detalls l’augment del poder dels islamistes radicals a Cunit i a la seva àrea d’influència.

Segons el periodista si un musulmà té presa per un obtenir un permís d’obres o alguna altre necessitat sap que si intercedeix l’imam de Cunit, tot va molt més ràpid, l’article denuncia la complicitat de l’alcaldessa i senadora que ha fet possible el poder dels radicals islamistes a la població.

L’article denuncia un veritable tracte de favor cap als líders de la mesquita i amb vulneració de les lleis que regeixen la legalitat vigent, estaríem parlant de prevaricació clara i contundent per part de la primera autoritat del municipi.

Més inexplicable encara és el silenci i en definitiva el suport que el PSC li dona a la alcaldessa i senadora Judith Alberich. Permetre “una estructura de cacics amb recolzament municipal o permetre que els líders islamistes radicals decideixin a qui beneficiïn i a qui marginant” és molt greu i desmereix a qui ho permet presidir un ajuntament democràtic, estem parlant de pràctiques mafioses que afecten greument a les llibertats de les persones.

La Generalitat en concurs de creditors?

Segons publica avui el diari El Mundo, la Generalitat de Catalunya té greu problemes per trobar préstecs als mercats bancaris, de 1000 milions sol•licitats, de moment només en té concedits 350.

Si les dades que publica aquest diari són certes, la situació té una especial gravetat i confirmaria els problemes de tresoreria que té l’actual Govern de Catalunya. En les darreres setmanes el Conseller Castells ha mogut cel i terra per trobar tresoreria, amb resultats minsos, una prova de la manca de confiança dels mercats cap al deute de la Generalitat.

La situació financera de la Generalitat és preocupant, el fort dèficit que pateix està ofegant el mateix Govern, la crisi que pateix Espanya, la seva manca de reacció ens arrastra a una greu situació. El model de finançament aprovat va camí de ser paper mullat, pels incompliments i enganys continuats del Govern de Rodríguez Zapatero, expert en incomplir els seus compromisos.

Espanya és crisi, i mentre el nostre espoli fiscal segueixi, difícilment ens hem sortirem, només cal veure com de diferent viuen la situació les comunitats de regim foral, la crisi a Navarra i Euskadi és quasi imperceptible, a nivell de les principals economies europees. Nosaltres en canvi ho paguem doblament.

Prevaricar: permetre situacions, malgrat saber que són injustes. Permetre la nostra pertinença a Espanya, malgrat saber que és injust.

L’acord entre EA i l’Esquerra abertzale obre la porta a la guerra bruta per part del PP i PSOE

“L'esquerra abertzale ha reiterat aquest diumenge la seva aposta per aconseguir l'objectiu de la independència d'Euskadi renunciant a la violència. En aquesta ocasió ha signat un document (pdf) amb Eusko Alkartasuna (EA) en què es comprometen a treballar conjuntament per un estat basc independent per vies 'exclusivament pacífiques, polítiques i democràtiques'. Els abertzales han obert la porta a desmarcar-se explícitament d'ETA si no emet un comunicat en què declari una treva definitiva i significativa.

En l'acord, les dues formacions estudien la possibilitat de presentar una candidatura conjunta a les properes eleccions. El gest ha estat rebut novament amb escepticisme per part del govern espanyol.”

El simple diàleg i l’aposta decidida pel diàleg i la pau ha posat contra les cordes a les forces unionistes espanyoles. L’acord que pot comporta llistes conjuntes a les properes eleccions municipals ha fet saltar les alarmes al Centre Nacional d’Intel•ligència i al Ministre de l’Interior Pérez Rubalcaba, que veu com la seva estratègia fracassa. Un fracàs que demostra que els unionistes espanyols són minoria, i que el seu pas pel govern pot ser com una nit d’estiu.

Davant l’aposta de l’esquerra abertzale per la política, els espanyols no es quedaran quiets, si un dia Espanya va fer servir la guerra bruta, amb la creació del GAL, ara tampoc tindran cap problema per fer guerra bruta contra l’esquerra abertzale, si cal declararan il•legals a un partit de tradició democràtica com EA.

A Euskal Herria declarant il•legals els partits democràtics i a Catalunya faran tot el possible per impedir la democràcia participativa, impedint l’ILP pel dret a decidir presentada i aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya. Només la radicalitat democràtica aturarà la guerra bruta dels espanyols.