L’escàndol del Palau de la Música va camí de convertir-se en l’única eina que té el PSC per intentar conservar l’altre Palau, el de veritat, la Generalitat. La tradició política a Catalunya diu que dels socialistes se sap quan arriben el poder, però no quan en surten. Una tradició que anava camí de trencar-se en les properes eleccions nacionals; gràcies al Palau Millet tot pot tornar a canviar.

Aquets dies estem veient la utilització política de tot plegat: la guerra bruta de tirar-se els plats pel cap, tant el PSC com CiU. La merda va camí d’empastifar a bona part de la classe política, principalment als dos grans partits catalans. Que si tu cobres de la Fundació Millet, si tu la Caixa Catalunya et dóna diners, que si la Caixa et perdona crèdits,... un espectacle lamentable però que és aprofitat sobretot pel PSC per intentar aferrar-se al poder.

Es diu aquests dies i es comenta en ambients polítics que si Millet no ha entrat de moment a la presó és degut al joc d’interessos per aconseguir que no tiri de la manta ja que ens podríem emportar més d’una sorpresa. Per això, el PSC aposta per la cerimònia de la confusió, tàctica habitual de Nicaragua per pescar en aigües brutes.

Tirant merda primer, així tenen totes les de guanyar, i en aquesta tàctica estan aquests darrers i propers dies des de les files socialistes amb l’objectiu de posar al descobert la trama de finançament de la federació nacionalista que alguns diuen haver descobert.

Una mostra de la seva hipocresia és de la manera en que tracten al exresponsable del seu finançament, condemnat en el seu moment per un tribunal; malgrat això, el PSC el manté en un pedestal de Nicaragua. Josep Mª Sala segueix sent tot un poder dins dels socialistes catalans.

Ells mai abandonen als seus malgrat les condemnes, però no tenen cap escrúpol en exigir als altres partits que actuïn encara que ni tant sols tinguin sentència en contra. El PSC ha endegat amb desesperació el joc brut contra els seus rivals, fins i tots amb els seus mateixos socis, amb l’objectiu de conservar el poder. El veien perdut i el Palau Millet els hi ha donat una oportunitat i no dubtaran en utilitzar tots els mecanismes al seu abast per aconseguir-ho.