A diferència del que va passar quan el projecte de bàsquet a l’ACB de nom “AKASVAYU” va fer figa, on la societat civil gironina i bona part del poder polític gironí van sortir en tromba demanant ajuda i exigint la implicació dels estaments públics, la desaparició de la Caixa de Girona, ha comportat tot lo contrari, excepte algunes honroses excepcions, el silenci ha dominat el panorama gironí.

Com és possible que mitja Girona es mobilitzi per salvar un equip de bàsquet, patrocinat en la seva darrera etapa per una empresa dedicada a l’especulació amb el vist i plau pel poder dels intocables gironins que portent 30 anys adormint les comarques gironines? i pel contrari el silenci domini majoritàriament la desaparició de la Caixa de Girona. Què és més important mantenir artificialment un equip de bàsquet, que ha costat molts diners a les administracions públiques, o mantenir una Caixa de Girona al serveis dels seus ciutadans?

L’estil gironí de fer política els darrers 30 anys, ha estat nefast pels interessos generals dels gironins. El “Girona rai” ens ha adormit una mica a tots i això explica la manca de reacció davant d’una fusió, dirigida des de Madrid amb el vist i plau entusiasta de la Conselleria presidida per l’Antoni Castells, on és una demostració palpable de la manca d’autoestima, menys mal que en els darrers dies han començat a sorgir veus crítiques davant una fusió ràpida i silenciosa que no garanteix cap viabilitat.

Veus crítiques que han provocat les primeres reaccions i una incomoditat a dins del PSC gironí, que veuen amb preocupació aparèixer com els liquidadors de l’entitat gironina. Una cosa s’ha guanyat, la fusió no és pot fer amb presses i d’amagat, sense transparència; ara caldrà plantejar un debat i veure si no existeix cap més solució, sobretot si la fusió és ineludible que la nova caixa garanteixi el futur i el servei a la societat gironina.

Portada | Qui som? | Agenda | Contacte

|