La fusió de les caixes catalanes va camí de convertir-se en un procés ”manu militari”; una autèntica LOAPA financera ideada per Madrid i acceptada pel PSC per liquidar el model de caixes catalanes, totalment diferenciat del model espanyol. Un procés que perjudicarà el teixit productiu català i en pagaran les conseqüències els emprenedors i la petita i mitjana empresa catalana i els ciutadans en general.

Excepte honroses excepcions, però no suficients, la societat catalana i gironina en particular ha estat tèbia davant el projecte del Govern Espanyol de liquidació del model català de caixes, mitjançant el FROB (diners obtinguts principalment de l’espoli fiscal als PPCC). Tots sabem que el FROB retalla competències de les CCAA, el mateix Conseller Castells ho va confirmar i resulta que encara estem pensant si es presenta recurs d’inconstitucionalitat.

Com molt be han afirmat alguns dels principals economistes del País, la fusió de caixes no garanteix en cap cas la seva viabilitat, pel contrari garanteix que un cop fusionades, la seva desaparició de forma premeditada serà un fet i sobretot significarà la pèrdua de la lliure competència i de la seva territorialitat.

En el cas de les comarques Gironines, però adaptable a altres territoris, la reacció davant aquesta desaparició per decret ha estat minsa, fins i tot la premsa arrelada a aquesta comarca gironines en un anàlisis simplista ho accepta amb un “no hi ha remei”; és també la resposta de bona part de les cúpules empresarials i de bona part de la intel•lectualitat, i com no dels sindicats tradicionals representats a les caixes catalanes, més preocupats d’unes prejubilacions que no pas del futur del territori.

Aquesta situació demostra que cal una sacsejada a la societat civil. Portem masses anys amb les mateixes persones als mateixos llocs de poder, això ha contribuït a crear una Girona adormida, com va dir algú “Girona rai” que ens ha fet molt de mal; ens ha deixat sense capacitat de lluita davant situacions crítiques com aquesta, quasi ningú es mou i es dóna tot per fet, en aquest cas la fusió i desaparició de la Caixa de Girona.

Ens rebel•lem davant tant conformisme, ens rebel•lem davant tant silenci, volem i creiem que és possible una altre manera de fer les coses, que és possible obtenir una sortida. Ens calen líders capaços de dir les coses pel seu nom, polítics, empresaris, sindicalistes, intel•lectuals,... que tinguin ganes de lluitar i creure’s una Girona millor i molt més ambiciosa.