I nosaltres fans “d'Esperanza”, de l'Esperanza presidenta de la Comunidad de Madrid, de l'Esperanza que volia degollar el Mariano Rajoy, de l'Esperanza que té espies en nòmina, de l'Esperanza que dóna cobertura a les escoltes fantasmes, de l'Esperanza que dóna suport a la trama Gürtel, de l'Esperanza que accepta els regals i dóna suport a Francisco Camps, de l'Esperanza que surt en defensa de la corrupció del Palma Arena vinculada a Jaume Mates i altres vips espanyols..., amb tantes virtuts com no podem ser fans de l'Esperanza?

En una entrevista a la cadena ser, la presidenta de la Comunidad de Madrid, va fer aquestes declaracions rient-se dels catalans: “ Yo soy fan del catalán”. No és la primera vegada que s’han fot; cal recordar quan va prometre que faria un col•legi a Madrid on s’ensenyés català i a l'hora de la veritat, res de res. Va sortir amb l'excusa que no tenia alumnes, fins i tot va fer quedar malament a la nombrosa colònia catalana Madrid.

Però l'Esperanza té una gran virtut, actua sense complexos fins i tot quan fa el major dels ridículs: recordem l’actitud que va tenir en la fugida d'un hotel de l'Índia en plan heroïna d'Indiana Jones. Després d'un atemptat, va ser tant ràpida que es va deixar alguns membres de la seva delegació a l'hotel; un cop va arribar a Madrid, va utilitzar sense rubor l'atemptat en benefici seu. Malgrat tot, sempre acaba guanyant, tant a les eleccions les qual es presenta amb amplia majoria com a la seva pròpia guerra interna en el PP.

Un altre virtut que té és que no s'amaga de les coses. Diu el que pensa, encara que menteixi; la seva sorna la descobreix, a diferencia de l'altre “fan del catalán” Rodríguez Zapatero, (recordem: aprovaré.....!!!!). La sents parlar i no te la creus. En canvi, “el Rodríguez” és encara i lamentablement per alguns un encantador, encara domina per alguns l'art de l'encanteri. Per això preferim ser fans de l'Esperança, aquesta no ens enganya i en Rodríguez menteix i molt.