A més crisi, més polítiques socials
Divendres, 10.10.2008. 20:40h
És en moments de crisi com els actuals quan els governants han de demostrar la seva vàlua. La ciutadania els hi demana que compleixin amb les seves tasques d’una manera eficient i transparent i, sobretot, que no s’amaguin rera paraules buides que no serveixen per a res.
Davant de les dificultats és quan els lideratges s’han de consolidar i és quan cal donar una imatje de fortalesa i de compromís, per tal que no es faci més gran la tan temuda desafecció política. Però, tot i així, n’hi ha alguns que no n’aprenen.
El PSOE espanyol està obsessionat en seguir venent fum pel què fa al finançament de la llei de la dependència, i la ministra Cabrera s’entesta en dir-nos que ells ja aporten prous diners. El que no diu però, és que les previsions que feren han quedat superades completament i que la memòria econòmica que es va presentar en el seu moment, no esperava l’allau de persones dependents que han demanat ser valorades.
A Catalunya ningú quedarà a l’estacada tal i com ha expressat la consellera Capdevila. Però cal fer evident la greu problemàtica en la que ens trobem, ja que si no arriben els diners pactats, el desplegament d’una llei tant necessària s’haurà d’alentir. Cosa que perjudicarà als de sempre, les classes populars del país.
Cal un gir clar en la política del Ministeri de Política Social espanyol. La negociació de la llei deia que l’estat hi havia de posar el 50 % i la Generalitat l’altre 50. I això no s’està complint. L’estat no paga i així no podem fer polítiques socials avançades.
Ara que el sistema econòmic ha entrat en crisi és quan els estats del benestar han de mostrar-se més forts que mai. Ara és quan hem de bastir models de protecció social que enforteixin la cohesió i donin oportunitats a tothom. La crisi econòmica provoca que molta gent es pugui veure evocada a la pobresa i això, un govern que s’anomena d’esquerres, no ho pot permetre.
La ministra Cabrera n’ha de prendre nota. Si no ho fa molta gent hi sortirà perdent. Molts i moltes vam considerar que la Llei de la dependència era un avenç fonamental i representava la consolidació de la quarta pota de l’estat del benestar. Amb el que no vam comptar és que el Govern espanyol no s’ho acabava de creure del tot!
Imprimeix
Envia a un amic/ga
