President Montilla, i el finançament?
Dimecres, 11.3.2009. 23:38h
“Que me parto y me rompo”. Aquesta és una de les expressions més escoltades de Luisma, un dels protagonistes de la sèrie Aida de Tele5 i que ben bé es podria utilitzar per il•lustrar la sensació produïda per la conferència que el president de la Generalitat, José Montilla, va fer al Cercle Financer de la Caixa.
L’auditori es va omplir de la flor i nata del món polític i empresarial del país per escoltar les receptes anticrisi del President però l’expectació va durar poc. Montilla va afirmar que “s’haurà de treballar més i no necessariament per guanyar més”i que les reformes estructurals de l’economia espanyola són més urgents que mai”. El president també va defensar els acords i pactes que s’han fet a Catalunya com un exemple a seguir, va demanar més esforç als empresaris, va presentar una pàgina web sobre la crisi (que no funcionava correctament) i li va reclamar a Zapatero que arrisqui i faci reformes. Fins aquí tot perfecte, ponderat, contingut.... però senyor Montilla, potser va tenir un lapsus o es va oblidar una coseta per exigir a Zapatero: el finançament. Un mínim de 3.000 milions d’euros que suposarien oxigen per l’economia catalana. Una xifra gens rellevant per vostè oi?, una injecció pressupostària que per llei és de Catalunya però sembla que per vostè o pels que realment manen, els del carrer Ferraz, no es de rebut!!
I el més frustrant de tot plegat, és que després dels incompliments de la data fixada perquè entres en vigor el nou finançament, de la crisi, del tancament d’empreses, del malestar social etc... ningú s’ha plantat però tothom fa discursos. El finançament es percep com un tema polític, com una guerra de guerrilles entre partits polítics, com una reclamació sense fonaments i a segons qui, ja li va bé!!!. Tot i això realment és un tema cabdal per l’economia catalana sobretot ara en plena recessió. Si ens fixem en el darrer informe de FUNCAS, els territoris amb concert econòmic de l’Estat són els que millor estan capejant la crisis.
El President Montilla es va oblidar de parlar-ne de tot això però hi va haver un “Pepito Grillo” que el va posar en un compromís: un empresari dels més de 500 que hi havia a la sala, li va fer una bona pregunta: per a què servien els 25 diputats de Madrid?. La resposta però, per no oblidar: “per evitar que Rajoy fos president!.”
Imprimeix
Envia a un amic/ga
