Atracats per bancs i caixes
Dilluns, 22.2.2010. 14:06h
Segurament amb honroses excepcions, avui els ciutadans -entre ells emprenedors, petita i mitjana empresa o autònoms- tenen dos clams importants que els provoquen molts problemes, sobretot en moments de crisi com la que estem patint. Per un costat, la demanda de que les administracions paguin en temps i forma correcta, en un màxim de 60 dies, homologant les nostres administracions a Europa; i de l’altre, que els bancs i caixes estiguin a l’alçada del moment i no abusin de la crisi per mantenir pràctiques quasi d’usura.
Donant compliment a aquestes dues demandes, es donaria impuls a l’economia i es donaria confiança als ciutadans. Seria un exemple pel mateix sistema econòmic i avançaríem segurament en la creació de llocs de treball. Menys mesures retòriques i més mesures reals que arribin a la gent, sense la confiança i la seguretat del model no ens en sortirem.
No pot ser que les administracions retardin els seus pagaments, amb aquestes pràctiques les grans empreses i corporacions hi guanyen encara més, i l’obra pública s’encareix brutalment. A més, tenen l’excusa perfecta per retardar els pagaments als seus subcontractats i aquests alhora als seus subcontractats. Així s’acaba entrant en una espiral de retardament de pagaments que enfonsa la petita i mitjana empresa.
El retard dels pagaments en plena crisi del model financer agreuja la indefensió dels ciutadans davant bancs i caixes. La dependència augmenta i les vies de finançament cada cop són més complicades, baixa l’Euribor pugen els diferencials, augmenten les dificultats, augmenten les comissions bancàries, l'Estat ajuda al sistema financer però els diners no arriben als emprenedors i ciutadans.
Diuen les entitats financeres, principalment les caixes, que tot els hi va bé però renuncien al model català de caixes per tal de poder acudir urgentment a buscar els diners del FROB. Uns diners caríssims que s’han de retornar en pocs anys, mentre algunes d’aquestes entitats no generen suficients beneficis per fer aquest retorn. Si aquestes ajudes que demanen al FROB fossin examinades pels mateixos analistes de riscos que avui resolen les sol·licituds dels ciutadans fetes a les entitats bancàries, totes serien rebutjades per inviables.
Com és que totes aquestes entitats que demanen diners al FROB, diners molt cars financerament, mantenen els seus màxims dirigents malgrat les dificultats? És que han fet les coses malament. No seria millor nomenar nous gestors? Si les caixes obtenen diners de les administracions, no caldria que aquestes es preocupessin de que les ajudes arribessin a qui realment les necessita? No pot ser que pel simple fet de demanar finançament la gent sigui tractada de males maneres, com si fossin uns defraudadors.
Imprimeix
Envia a un amic/ga
