departements.png

C2014 - Departements

Qui Som

El Col·lectiu 2014 és una associació sense ànim de lucre que vol promoure la reflexió a l’entorn de la “qüestió nacional” catalana. Catalunya viu uns temps de desconcert i desorientació pel que fa no només a quins han de ser els seus objectius nacionals, sinó també a com aconseguir aquests objectius. Potser tenim clar quin som i d’on venim però queda per respondre la pregunta d’on volem anar i, en tot cas, com arribar-hi.

El Col·lectiu 2014 manifesta la seva inequívoca filiació independentista. Entenem, però, la independència com no com a punt d’arribada, sinó com a una etapa més en el procés de construcció nacional del nostre país.

El món viu immers en uns moments d’indefinició i d’afrontar els reptes que es plantegen dia a dia. Si ja els estats plenament consolidats tenen dificultats per afrontar aquests reptes, encara més dificultats tenen les nacions sense estat com Catalunya.

El Col·lectiu 2014 vol ser un espai de debat de tots aquests reptes que afecten les societats modernes. En tant que associació som independents de qualsevol partit. Manifestem únicament la nostra fidel vinculació a Catalunya i al seu progrés social i nacional.

Volem promoure la reflexió i l’anàlisi dels temes que afecten el nostre dia a dia: de l’economia a l’educació, de l’ecologia a la globalització. Així com, també, la reflexió sobre el que som i el que volem ser, i el nostre fet nacional.

Les eines per a dur a terme aquest projecte seran les publicacions, l’organització de seminaris, les noves tecnologies, les presentacions de llibres, les conferències. Volem posar a l’abast un “corpus” teòric i els elements de reflexió que ens permetin, més aviat que tard, assolir l’objectiu de la plena construcció nacional del nostre país. Una Catalunya lliure en una societat de nacions lliure.

Portada

Ara és l’hora d’una trobada Mas – Puigcercós
Dilluns, 7.6.2010. 22:43h La millor resposta a l’actual situació és saber el què volem i sobretot saber el què volen els líders polítics. Montilla, Camacho i Herrera ja han dit el què volen, seguir fent el mateix de sempre, marejant la perdiu per tal que res canviï. Amb lideratges com aquests ho tenim tot perdut; per ells, el primer és Espanya, sigui una Espanya de dretes o d’esquerres. I tenen tot el dret del món, però nosaltres tenim dret a voler quelcom millor.

Només Mas i Puigcercós o CiU i Esquerra poden donar sortida a l’atzucac en el que ens trobem. Ni Laporta, ni Reagrupament ni altres invents són una sortida, la prova la tenim en la reacció dels partits nacionals espanyols davant la proposta de trobada entre CiU i Esquerra que ha proposat Joan Puigcercós. Un veritable terratrèmol, des del PP passant per Ciutadans, Iniciativa i acabant pels socialistes. Tots han quedat retratats, només cal veure la cara de pànic d’un home tranquil com Miquel Iceta, la suor que regalimava per la seva cara ho deia tot. Malgrat tot, els socialistes són ràpids i ara ja parlen descaradament de sociovergència, tot sigui per mantenir les cadires. Val més tenir una conselleria en cap que no tornar a picar pedra.

Davant de tot plegat, ara és l’hora d’una trobada sincera i honesta entre Mas i Puigcercós . Una entre les cúpules dels dos grans partits nacionals. Una trobada sense retrets i amb generositat. Tan Mas com Puigcercós tenen una gran oportunitat. Joan Puigcercós l’ha clavat de ple i Felip Puig ha sortit dient el que tocava, però tots dos saben que ara és més que necessari el retrobament dels dos partits liste departements. La ciutadania necessita esperança i creure’s que aquest país té present i futur, i només ells, Mas i Puigcercós ho poden aconseguir.

Mas segurament es veu President de la Generalitat. Sap que tan PP com PSC li facilitaran l’accés a la presidència, però ell sap que cada cop més gent vol anar més enllà i, sobretot, sap que la tàctica de peix al cova és mortal per a Catalunya. Ara es hora.. com diu el nostre himne nacional. Mas i Puigcercós poden passar per la història o fer història, i l’ILP presentada per Lopez Tena i Uriel Bertran és una oportunitat definitiva. La ciutadania vol decidir i CiU i ERC tenen la paraula, us demanem que no ens decepcioneu.

Espanya segresta els jugadors catalans per guanyar el mundial
Dissabte, 5.6.2010. 20:15h Amb “la roja” arriba l’escàndol, 600.000 euros per cada jugador espanyol si guanyen el mundial de futbol; amb una mostra de supèrbia, l’esport espanyol ha fet pública la xifra, la més alta de totes les seleccions que jugaran a Sud-àfrica.

És la prova més evident que “la roja” s’ha convertit en un grup de mercenaris que guanyaran molts diners per córrer darrera la pilota. Que no ens expliquin que jugar amb Espanya és un orgull, que no ens diguin més que els jugadors catalans prefereixen jugar amb Espanya i no amb Catalunya. Els jugadors són mercenaris que van a guanyar, per uns dies, una autèntica milionada que fa mal als ulls en plena crisi econòmica com la que estem vivint.

Espanya paga una gran fortuna per guanyar el mundial i, a la vegada, evita que Catalunya tingui el reconeixement internacional del seu esport. De rebot, evita que Catalunya guanyi el mundial de futbol. No és cap utopia que Catalunya guanyi el mundial; en aquests moments el nostre país compte amb un reguitzell de jugadors capaços de fer història, només la política i el nacionalisme espanyol més retrògrada ens ho impedirà.

Espanya no pot guanyar el mundial; seria injust per molts motius, entre altres, perquè fa trampes, perquè practica el joc brut per evitar que el nostre país participi, perquè destina molts diners per comprar favors. A data d’avui sense els jugadors catalans, Espanya seria una selecció més, sense cap possibilitat d’arribar lluny en el mundial de futbol. Que “la roja” no malbarati el teu somriure. Sí volem, podem, i volem ser presents en el proper mundial 2014 de Brasil.

Com diu la cançó som un país petit, però a diferencia de la lletra original, caldria afegir “ pobre d’esperit”, només d’aquesta manera es pot entendre les reaccions de bona part del teixit social, polític i econòmic recollit per la premsa gironina, exceptuant honroses excepcions, la majoria acaba acatant l’engany i l’espoli fet des de les Espanyes per liquidar Caixa de Girona i el model català de caixes, fins ara el model era totalment diferenciat del model espanyol, perquè agradi o no som diferents també dins l’àmbit dels emprenedors.

Cal recordar que en els darrers anys, els comptes presentats per la Caixa de Girona eren immillorables, comptes auditats i referendats pel mateix Banc d’Espanya. De cop i volta tot s’ha girat, allò que era perfecta ara és un desastre, costa de molt creure. Però si és cert cal exigir explicacions i assumir responsabilitats, cal saber qui ha gestionat malament el patrimoni de tots els ciutadans de les comarques gironines, cal aixecar la catifa i no premiar aquells han gestionat malament la Caixa de Girona.

Madrid decideix i un cop més Catalunya paga i ho paga molt car. El model d’Espanya és el del xantatge sense cap mena d’escrúpols, és treuen de la txistera el FROB, un fons que envaeix descaradament les competències de la Generalitat de Catalunya i que ha estat utilitzat com arma sense escrúpols per carregar-se el fet diferencial en aquest cas el singular model de caixes catalanes que ha permès crear un teixit d’emprenedors i de petita i mitjana empresa únics. Tota aquesta lamentable actitud ha comptat amb la complicitat d’estaments catalans, que s’han apuntat per benefici propi a fer el joc brut del esquarterament del model.

On s’ha vist que un Ministre d’economia d’un país modern liquida una entitat financera mitjançant declaracions imprudents i no dimiteix? Perdoneu no recordava que el Conseller Castells és un petit conseller i no un ministre, que en lloc de preocupar-se de sortir realment de la crisi que patim és dedica a vantar-se de governar amb pomposes declaracions. Castells sembla més entretingut per tenir premi i presidir el Banc d’Espanya que no pas a solucionar els problemes de la gent.

On s’ha vist que el President de la Caixa de Girona i el seu Director General perden la seva aposta de liquidar Caixa de Girona i no dimiteixen? no tant sols no ho fan sinó que s’ encarregant de negociar d’esquenes al seu Consell d’Administració el lliurament de l’entitat gironina a la Caixa. Amb quina moralitat tenen el valor de demanar als membres del seu Consell d’Administració que aprovin l’harakiri de l’entitat gironina.

On s’ha vist que l’anterior President de la Caixa de Girona, Arcadi Calzada i responsable de la gestió, estigui en silenci, i que s’hagi col·locat com a director de la Fundació Príncep de Girona (una altre escandalosa manera de espanyolitzar les nostres comarques), si mentre va ser vicepresident de la Fundació Palau de la Música no va detectar l’escandalós frau de Felix Millet.

On és el Conseller Nadal? Ell que sempre surt a parlar, ara amagat i sense obrir boca, s’ha sap responsable de l’engany per liquidar la Caixa de Girona, el seu servei a Espanya també tindrà premi.

On són els sectors econòmics? on són els responsables de la Camara de Comerç? Posant la catifa vermella a l’hereu de la corona? On són els representants de la petita i mitjana empresa? On són els sindicats? Com és pot dir que la petita i mitjana empresa i els ciutadans en general tindran més possibilitats d’accedir al finançament amb la desaparició de Caixa de Girona? Anem camí d’un monopoli financer en mans de quatre o cinc grups econòmics i qui surt perdent sense cap mena de dubte serà el teixit productiu i emprenedor de casa nostre.

Voldríem creure que molta més gent lamenta profundament la poca ambició de bona part de l’actual classe dirigent, masses anys encallats en el poder i incapaços de sentir orgull per aquest país petit. Alguns ho han intentat, alguns han mantingut la fermesa, des del mateix President de la Diputació de Girona Enric Vilert i una majoria dels membres del Consell d’Administració denunciant l’opacitat de tot plegat, lamentablement els hem deixat massa sols per lluitar contra aquest gran engany, les prebendes del poder establert han estat massa fortes.

Adéu Espanya? Dijous 3 de juny, a les 21.50, a TV3 Dissabte, 5.6.2010. 20:13h Avançament del documental "Adéu, Espanya?". Un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. El documental es pregunta si la secessió és democràtica, i si els processos d'independència són jurídics (emparats en clàusules legals) o polítics (fruit d'una negociació?).

L'expectació pel reportatge és màxima, esperem que no surti el Joan Ferran de torn i censuri el programa.

Comentaris a la web de TV3

Felicitats a tv3 per emetre d'una santa vegada la realitat catalana i el moment en què vivim!

Estic impacient per veure aquest documental. Sou una tv moderna, com és el nostre país! som una gran nació! i això ha de tenir algun tipus de ressò. Que la gent s'informi bé abans de criticar la independència, amb dades, etc.. i quan les tingui, valori realment què és el millor.. viuríem MOLT millor! econòmicament, socialment, MORALMENT... està clar que el principi seria dur, però ningú ens ha dit que serà fàcil!

Jo crec que és necessària la Independència. Ja hem suportat moltes coses, per part d’Espanya. Ja és hora de marxar. P.D.: Gràcies per fer, o emetre, el documental. Ja estàvem necessitats d'un documental d'aquestes característiques.

El cas Pretòria exigeix una comissió d’investigació
Dissabte, 5.6.2010. 20:12h Segons publica el diari el Punt, L'Ajuntament de Santa Coloma vol recol•locar per decret tres implicats en el «cas Pretòria» Es tracta de Pascual Vela i Lluís Falcón, que l'alcaldessa Núria Parlon va fer cessar, i Manel Sierra, destituït per l'Oficina Antifrau. Sembla un broma de mal gust, amb decisions com aquesta agafa més força les paraules de l’ex interventora municipal destituïda per l’actual alcaldessa. Ara és veu clar que la seva destitució va tenir motiu de represàlia per haver col:laborat amb l’instrucció del cas Pretòria i com diu ella mateixa, l’organigrama de l’actual ajuntament de Santa Coloma no ha canviat respecte a l’època del corrupte alcalde Bartomeu Muñoz.

Si aquesta decisió de l’actual alcaldessa Núria Parlon no fos prou greu, també s’ha sabut que un altre càrrec de confiança que va denunciar la situació ha estat degradat, segons el mateix diari “L'únic net, l'únic degradat” Les revelacions del sumari del cas Pretòria no deixen gaires dubtes de qui són els responsables i col•laboracionistes dins la trama que ha esquitxat de cap a peus Santa Coloma. Per això, es fa difícil entendre que el decret que es ratificarà dilluns permeti als tres implicats –Vela, Falcón i Sierra– ocupar un càrrec més o menys acomodat dins l'organigrama municipal. L'únic càrrec de confiança de l'anterior govern que a hores d'ara ha estat degradat a un rang inferior és Albert Gadea, que també va ser destituït per l'alcaldessa, juntament amb Falcón i Vela. Segons el que es desprèn del sumari, Gadea, que va ser director gerent de planificació i recursos, és curiosament un dels que van advertir de la situació d'insolvència de Gramepark i d'algunes de les irregularitats administratives que s'havien practicat en el si del consell d'administració. Des que va ser destituït, Gadea ocupa la seva plaça de tècnic especialista a l'àrea de Serveis a la Persona.

Davant de tot el que està sortint i amb actuacions com la realitzada per l’actual alcaldessa de Santa Coloma que compta amb el vist i plau del PSC no és pot esperar més a constituir una comissió d’investigació, si s’escau una de conjunta del cas Pretòria i Palau, és a dir el poder establert de tants anys a investigació. La lectura del sumari del cas Pretòria posa al descobert les vergonyes d’una classe de persones que porten anys i anys tocant poder i que s’han agafat i beneficiat de practiques fora de lloc, cal posar-ho al descobert, tots són igual davant la justícia, no pot ser que alguns beneficiaris de l’especulació estiguin a la portada dels grans mitjans i altres no, tot per negocis publicitaris en aquests mitjans.

Un simple exemple, Enric Lacalle, “un dels grans senyors de Barcelona” segons el sumari ha cobrat més d’un milió d’euros per comissionista. Com és que aquesta noticia no ha sortit a un diari com La Vanguardia? El Sr. Lacalle no ha tingut cap dels apreciats semàfors vermells? La resposta la tenim en el negoci de la totxana, els interessos econòmics a l’entorn del saló Meeting Point que presideix Lacalle amb la capçalera del grup Godo.

El veritable poder ha descobert el concert!!!!! Dissabte, 26.3.2011. 22:49h El consell assessor econòmic què presideix en Salvador Alemany ha descobert el concert econòmic com a mesura per a sortir de la crisi.El que molts ja van descobrir fa anys, des d’ERC a Trias Fargas, passant per molts ciutadans, el poder real ho acaba de descobrir. És el millor de tot el document de la cimera econòmica, el lobby econòmic de Catalunya ha descobert la sopa d’all, de totes maneres val més tard que mai. Hem de celebrar-ho.

“el consell assessor constata que Catalunya "pateix des de fa anys un dèficit fiscal excessiu" i que això "afecta el finançament de la Generalitat i empobreix Catalunya". En aquest sentit, recomana vetllat pel compliment dels acords en matèria financera assolits amb l'Estat, aposten per una actualització "periòdica" de les balances fiscals i també s'advoca perquè Catalunya tingui "un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic al País Basc i Navarra".

En aquest sentit, els experts consideren que Catalunya hauria de poder "recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els impostos que paguen els catalans i millorar el finançament de la Generalitat", mantenint una "quota de solidaritat equilibrada" amb la resta d'Espanya. Segons els experts, "aquest model facultaria a la Generalitat a recaptar tots els tributs a Catalunya i, posteriorment, negociar bilateralment amb l'Estat la seva assignació". El consell assessor demana que els "principis" de la proposta de nou model sigui pactada "amb el màxim consens possible" de totes les forces catalans. Al mateix temps, demanen una nova Llei d'hisendes locals catalana.”

Bé, però van tard, ara cal que recuperin el temps perdut i exerceixin el poder que tenen, que posin les seves empreses i lobbys de pressió al servei del Govern del President Mas. Catalunya ha de guanyar d’una vegada per totes el poder real, hem de guanyar allò que és nostre. Ja ho va expressar molt be l’ex conseller Huguet a la metàfora del tsunami; patim cada any a Catalunya, dos tsunamis econòmics de tradició espanyola, mentre el Japó ha perdut aquest any el 6% del seu PIB pel terrible Tsunami, Catalunya perd des de fa molts anys un 11% del seu PIB per culpa d’una Espanya insaciable amb els nostres diners.

D’una vegada per totes, és urgent, cal que totes aquelles empreses catalanes que principalment fan de lobby i viuen del BOE i del diari oficial de la Generalitat, a cop de peatges i concessions, deixin de fer el joc a Espanya i es posin al servei del govern de la Generalitat. Sinó, Sr. Alemany, no hi haurà sortida.

Aquesta és la democràcia d'Espanya: prohibir que Sortu es presenti a les eleccions de maig Dissabte, 26.3.2011. 22:48h #AmbSortu Eleccions municipals sense SORTU, no gràcies

Avui SORTU, demà nosaltres, ara solidaris amb Euskal Herria

Madrid (ACN).- La Sala 61 del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimecres prohibir que la formació de l'esquerra abertzale Sortu s'inscrigui al Registre de Partits del Ministeri de l'Interior per participar a les eleccions municipals i forals del 22 de maig. Sortu disposa ara de 30 dies per presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional. Els magistrats han escolt5at les tesis de la fiscalia i de l'advocat de l'Estat que han mantingut que la formació és una mera continuació de Batasuna, que busca fer un "frau de llei" presentant-se amb noves sigles i amb uns estatuts que incorporen una renúncia explícita de la violència

El Tribunal Supremo veta la inscripción de Sortu en el registro de partidos El Tribunal Supremo español ha estimado las demandas de la Fiscalía y la Abogacía del Estado y ha vetado la inscripción de Sortu en el registro de partidos políticos del Ministerio de Interior para evitar que pueda concurrir a las elecciones de mayo. La decisión cuenta con tres votos particulares que discrepan de la mayoría.

23/03/2011 21:45:00

MADRID-. La decisión del Tribunal Supremo se ha conocido a las 21.50, tan sólo un día después de que concluyera la vista pública sobre la legalización de Sortu y después de que los 16 magistrados de la Sala del 61 hayan deliberado durante más de nueve horas.

Europa Press indica que el fallo cuenta con el voto particular de tres jueces que discrepan de la decisión de la mayoría. Sería la primera vez que los jueces de la Sala del 61 formalizan su postura contraria a la mayoría mediante votos particulares. En mayo de 2009, cuando el alto tribunal español anuló la candidatura de Iniciativa Internacionalista a las elecciones europeas, cinco magistrados mostraron su discrepancia, si bien ninguno emitió un voto particular.

Los abogados de Sortu pueden recurrir la decisión del Supremo en amparo ante el Tribunal Constitucional, para lo que dispondrán de treinta días a partir de la notificación del auto, lo que tendrá lugar en los próximos días según Efe y Europa Press..

Franco volia una central nuclear a la Costa Brava? Dissabte, 26.3.2011. 22:47h Segons el digital nord català “La Clau” el dictador Franco va donar el vist i plau a una central nuclear la Costa Brava.

"L'àtom bé que s'hauria pogut instal·lat a Pals, al Baix Empordà, segons preveia un acord francoespanyol. El projecte, que va acabar sent rebutjat per les autoritats econòmiques del país, forma un episodi amagat en les memòries, que torna a va sorgir a conseqüència de les informacions de Fukushima, al Japó.

L'actualitat mediambiental relacionada amb la tragèdia de Fukushima recorda als habitants de la província de Girona un vell projecte de central nuclear. El 1964, França i Espanya van signar un acord per construir un centre de producció, que pretenien ubicar prop de la línia fronterera. Aquesta planta, prevista a la platja a la ciutat costanera de Pals, a l'altura de Girona, hauria ocupat un espai natural proper del bocal del riu Ter. El projecte, recolzat pel general De Gaulle, promotor de l'energia nuclear a França, i el general Franco, va ser objecte d'una comissió especial, amb la justificació de l'alt consum d'energia a la regió. La producció, consumida localment, també hauria alimentat el Rosselló, en el marc d'un comerç d'energia capdavanter. No obstant això, l'estudi preliminar, a càrrec d'Electricitat de França (EDF) i la Comissaria francesa de l'Energia Atòmica, en col·laboració amb la Junta d'Energia Nuclear espanyola, no va conduir a cap realitat.

Durant anys, un rumor persistent va atribuir l'aturada del projecte al vicepresident del govern totalitari espanyol, Luis Carrero Blanco, que personalment s'estimava la zona, però els motius principals escauen als àmbits econòmics. La primavera de 1965, diversos empresaris i polítics de la Costa Brava, entre ells un amic personal de Franco, Mateu Pla, van convèncer de no donar sortida al projecte, al moment que es preparava l'ascens turístic de l'Empordà. Al mateix temps, el periodista i escriptor Josep Pla, immensa autoritat catalana, que vivia a Palafrugell, a 5 km de la ubicació proposada per a fixar-hi la planta nuclear, es va pronunciar a favor, amb la màxima discreció. Però el 25 de maig de 1965 es va fer l'anunci de l'abandó del projecte i del seu trasllat a les comarques de Tarragona, a causa de suposades incompatibilitats amb les condicions geològiques de la Costa Brava. D'aquesta manera, la central de Vandellòs, que continua en activitat, es va inaugurar el 1972. Al Rosselló, l'únic exemple de zona escollida per acollir un projecte d'indústria nuclera és Polilles. El veïnat del municipi de Portvendres, vorejat per la mar, va constar durant un temps entre els plans del president Valéry Giscard d'Estaing, entre el final dels anys 1980 i l'inici dels anys 1980"

Si Trias Fargas aixequés el cap..... Dissabte, 26.3.2011. 22:45h Miquel Roca:"El concert econòmic català seria plenament constitucional" on era mentre Trias Fargas defensava el concert econòmic.

Influència "Per via de Duran i Lleida Catalunya pot aportar un sentit constructiu de política d'estat" Independència "No hi ha prou cohesió nacional per divorciar-nos d'Espanya" Com pot dir això, si és tot lo contrari, avui més que mai la bona gent pateix la nostra dependència d’Espanya.

El malestar d'Andreu Mas-Colell Mentre decideix què fa amb el deute, el conseller es mostra empipat amb les entitats financeres.
Andreu Mas-Colell ha tingut tres mesos dificilíssims com a conseller d'Economia i Coneixement. La situació de Catalunya no és cap meravella: l'economia està estancada, la taxa d'atur ronda el 18% i les perspectives de millora són escasses. Com a conseqüència, les finances de la Generalitat passen per un moment molt delicat i Catalunya, actualment, té problemes seriosos per fer una cosa tan normal com és vendre ...

L'utòpic somni confederal de Duran i Lleida

Unió aposta per un model d'Estat que els experts i ells mateixos veuen quasi inviable.

Aquesta setmana, en declaracions a la televisió d' El Mundo , el president d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, ha tornat a rebutjar la independència perquè "cap govern europeu" la reconeixeria. En el viu debat sobre la necessitat de remodelar el model d'Estat, radicalitzat des de la sentència de l'Estatut, els democristians mantenen la seva proposta originària de confederalisme, que gravita entre el federalisme de ...

El PP va demanar als EEUU que no revelés que els autors de l'11-M eren islamistes, segons WikiLeaks Dissabte, 12.3.2011. 22:45h Alguns ho vam dir des del primer moment, el PP va mentir i va intentar un engany massiu. Es pot comprovar a les (Conclusions d’ERC a la Comissió 11-M /pag 14: "El Gobierno del Partido Popular encabezado por José María Aznar mintió y con el tiempo ha acabado creyendo su propia mentira. En aquellos cuatro trágicos días de marzo, el Partido Popular quiso cambiar la realidad de los acontecimientos para obtener un resultado electoral favorable a sus propios interes. Puso en marcha todos los engranajes de la maquinaria del Estado para hacer creíble lo que no era posible. Quisieron convertir en realidad su deseo que ETA realizase un atentado antes de la jornada electoral. "

Avui ho comencem a saber. Què diu ara Mariano Rajoy? Ell ho sabia, segurament no era partidari de la mentida, però va callar.

“El PP va mentir sobre l'autoria de l'atemptat terrorista de l'11-M per aconseguir la victòria en les eleccions generals de 2004. Així ho demostra un cable de WikiLeaks, en el qual es revela que George W. Bush va advertir un dia després de l'atac a l'ambaixador espanyol a Washington, Javier Rupérez, que extremistes musulmanes estaven darrere de la massacra.

No obstant això, el govern de José María Aznar va demanar als Estats Units i el seu servei secret que no fes pública la informació. De fet, el PP va posar tant obstinació a hermetitzar les dades que no van permetre emetre una entrevista exclusiva a Bush a TVE. Javier Rupérez explica els fets en el seu recent estrenat llibre, Memòria de Washington, on afirma que els populars no volien que se'ls culpés de l'atemptat per la seva política a l'Iraq.

Minuts després que els serveis nord-americans verifiquessin que els autors havien estat islamistes d'Al-Qaida, Bush va afirmar que no calia "excloure a ningú" com a responsable. Mentrestant, el ministre de l'Interior per aquell moment, Ángel Acebes, deia que tenien obertes "dues vies d'investigació". Podien estar obertes, però sabien que una no portava enlloc. I encara hi ha qui creu que ETA va estar darrere de l'11-M.

D'altra banda, TVE ha anunciat avui que no emetrà l'entrevista censurada pel PP. En el seu moment, vist amb perspectiva, és clar com es va censurar: Alfredo Urdaci estava al capdavant dels serveis informatius de la cadena. D'un diàleg de deu minuts, només van veure la llum cinc i no contenien la informació censurada.

Les reaccions d'alguns partits polítics no s'han fet esperar: Esquerra Unida, ERC i Iniciativa per Catalunya diuen que portaran al Congrés dels Diputats la qüestió per aconseguir que l'audiència tingui accés a l'entrevista. Pilar Manjón, presidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme s'ha sumat a la proposta i exigeix ​​que es faci pública tota la informació”