El xantatge de Pedro J al PSOE

 Us recordeu del cas Roldán? el corrupte director de la Guardia Civil durant el Govern de Felipe González. Aquell escàndol que va facilitar la derrota socialista i l’arribada al poder del PP, va camí de repetir-se. Segons la web del lobby per la independència, circula en cercles ben informats del poder de Madrid, un vídeo d’alt voltatge que afectaria a un important dirigent socialista. Un vídeo que estaria en poder del PP i de l’enfant terrible de la bruneta mediàtica espanyola, el rei del periodisme groc, Pedro J Ramírez tindria una copia d’aquest vídeo i, per tant, una nova eina de pressió i de xantatge a l’Estat.

El vídeo va camí de convertir-se en un greu problema d’Estat; supera fins i tot la misèria humana del famós vídeo de Pedro J Ramírez amb la seva amant i afecta, d’una manera greu, a un alt càrrec del Govern de Rodríguez Zapatero que hauria estat filmat en un hotel de Cuba, propietat d’una important cadena hotelera mallorquina, esnifant cocaïna i en plena orgia amb diferents prostitutes. Tots aquests elements en mans del director de El Mundo i del PP està provocant una pèrdua clara dels papers per part del PSOE.

Els nervis dins del PSOE els estan traint, com diu la ben informada pàgina web del Lobby per la independència, “ara s’entenen moltes coses, ara s'explica perquè ZP va enviar els advocats de l'estat a defensar davant el Tribunal Suprem la piscina il•legal de Ramírez. Ara s'explica perquè tots els ministres de ZP s'han arrossegat com un cuc concedint reiterades entrevistes a El Mundo. Ara s'explica perquè ZP se'n va dur convidat PJ a Nova York. Ara s'explica perquè li va concedir la primera entrevista com a president i perquè l'ha convertit en el seu assessor personal.” Ara s’expliquen tantes coses, i de com un director de diari pot fer xantatge a l’Estat.

La situació és tant greu i delicada pel PSOE que han utilitzat tot el poder de l’Estat per recuperar la polèmica cinta. Segons diu la pagina web del Lobby per la Independència, els serveis policials de l’Estat van exigir el retorn de la cinta. Davant la negativa i el perill de tenir un segon cas Roldan, les ordres per part del Govern Espanyol han estat clares i taxatives, per aquest motiu fins i tot van registrar el palauet de l’ex President Matas, i no per buscar proves de corrupció a dins del PP, sinó per buscar si Matas tenia el valuós vídeo del dirigent socialista, el registre va fer fallida, però el cas va camí de convertir-se en un veritable joc brut de les clavegueres de l’Estat. Com diu la web ressenyada, “els fets continuen i seguirem endavant amb les misèries del poder.”

Banda Ampla (TV3) contra les consultes?

El programa Banda Ampla, del proper dimecres, debatrà sobre les consultes sobiranistes. Aquesta informació la comunica diu la web del programa. La pregunta és com no han fet el debat aquet dimecres? previ a la jornades de consultes d’aquest diumenge. Han adormit informativament la jornada i ara anuncien un programa per debatre les consultes. Què volen malmetre l’esforç de milers de persones? Què volen convertir un debat sobre les consultes en un debat ridiculitzant el procés pel dret a decidir? Sobre si la participació és poca o molta?

Sincerament trobo fora de lloc que aquest debat, sobre la independència, no s’hagi produït prèviament. 7000 persones ho han demanant al facebook. Milers de ciutadans s’han mobilitzat per la celebració de les consultes i la nostra TV girant l’esquena al moviment cívic més important dels darrers anys. Aquesta és la veritable força de les consultes, és un acte clarament democràtic que fa por als partits que volen seguir com estant, per això els socialistes intel•ligentment han donat ordres estrictes a la seva militància de fer el buit en aquest debat, res de participar, res d’anar a votar. Sabem molt bé que el debat pel dret a decidir el tenen perdut; saben molt bé que el dret a decidir,si és debat de veritat, acabaria guanyant perquè l’actual situació de crisi econòmica i de desencís ens aboca a noves sortides. El matrimoni de submissió amb Espanya té data de caducitat. Separar-se d’Espanya ja no ens perjudica, ja no tenim res a perdre; tot lo contrari, la separació ens aporta guanys en tots els conceptes.

En un mateix sentit el nou líder d’IC, Joan Herrera, ha posat volgut restar importància a les consultes amb unes declaracions desmobilitzadores dient que “no percep 'ebullició' de les consultes independentistes com fa uns mesos”. Ells que sempre aboquen per noves formes de participació ciutadana quan aquestes es posen en pràctica les volen silenciar. Unes declaracions poc afortunades fetes pocs dies desprès que un sector del partit fes una jornada pel dret a decidir.

Aquest diumenge ha de ser una nova jornada reivindicativa. Cal que sigui un nou èxit de llibertat i de participació. És la millor resposta que es pot fer a tots aquells que volen restar importància al moviment cívic i polític més important dels darrers anys. El 28-F cal anar a votar! Si nosaltres no ho fem, qui voleu que ho faci?

Atracats per bancs i caixes

Segurament amb honroses excepcions, avui els ciutadans -entre ells emprenedors, petita i mitjana empresa o autònoms- tenen dos clams importants que els provoquen molts problemes, sobretot en moments de crisi com la que estem patint. Per un costat, la demanda de que les administracions paguin en temps i forma correcta, en un màxim de 60 dies, homologant les nostres administracions a Europa; i de l’altre, que els bancs i caixes estiguin a l’alçada del moment i no abusin de la crisi per mantenir pràctiques quasi d’usura.

Donant compliment a aquestes dues demandes, es donaria impuls a l’economia i es donaria confiança als ciutadans. Seria un exemple pel mateix sistema econòmic i avançaríem segurament en la creació de llocs de treball. Menys mesures retòriques i més mesures reals que arribin a la gent, sense la confiança i la seguretat del model no ens en sortirem.

No pot ser que les administracions retardin els seus pagaments, amb aquestes pràctiques les grans empreses i corporacions hi guanyen encara més, i l’obra pública s’encareix brutalment. A més, tenen l’excusa perfecta per retardar els pagaments als seus subcontractats i aquests alhora als seus subcontractats. Així s’acaba entrant en una espiral de retardament de pagaments que enfonsa la petita i mitjana empresa.

El retard dels pagaments en plena crisi del model financer agreuja la indefensió dels ciutadans davant bancs i caixes. La dependència augmenta i les vies de finançament cada cop són més complicades, baixa l’Euribor pugen els diferencials, augmenten les dificultats, augmenten les comissions bancàries, l'Estat ajuda al sistema financer però els diners no arriben als emprenedors i ciutadans.

Diuen les entitats financeres, principalment les caixes, que tot els hi va bé però renuncien al model català de caixes per tal de poder acudir urgentment a buscar els diners del FROB. Uns diners caríssims que s’han de retornar en pocs anys, mentre algunes d’aquestes entitats no generen suficients beneficis per fer aquest retorn. Si aquestes ajudes que demanen al FROB fossin examinades pels mateixos analistes de riscos que avui resolen les sol·licituds dels ciutadans fetes a les entitats bancàries, totes serien rebutjades per inviables.

Com és que totes aquestes entitats que demanen diners al FROB, diners molt cars financerament, mantenen els seus màxims dirigents malgrat les dificultats? És que han fet les coses malament. No seria millor nomenar nous gestors? Si les caixes obtenen diners de les administracions, no caldria que aquestes es preocupessin de que les ajudes arribessin a qui realment les necessita? No pot ser que pel simple fet de demanar finançament la gent sigui tractada de males maneres, com si fossin uns defraudadors.
 

L’Esquerra Abertzale aposta exclusivament per la via política

Mitjançant una nota de premsa, s’ha fet públic que les bases de l’Esquerra Abertzale han aprovat el document "Zutik Euskal Herria." 600 militants en representació de més de 270 municipis de tota Euskal Herra s’ha reunit aquest cap de setmana per prendre una decisió històrica. Una decisió que contradiu les últimes declaracions del Govern Espanyol i el Ministre de l’Interior, Rubalcaba i que obra la porta a la fi de la violència. Una decisió que obra la porta a l’esperança i sobretot a posar en practica el dret a decidir per la via democràtica. Ara es veurà la veritable democràcia d’Espanya. Tant ARALAR com Eusko Alkartasuna han valorat positivament el document.

Nota de Premsa:

La Izquierda Abertzale ha reunido este fin de semana a sus Asambleas Territoriales de Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafarroa, congregando a cerca de 600 militantes independentistas en representación de los más de 270 pueblos en los que la Izquierda Abertzale ha realizado su proceso de debate a lo largo de los últimos meses. Mediante la realización de estas Asambleas Territoriales la Izquierda Abertzale ha dado por concluido el debate en el que ha definido y decidido su estrategia política.

En dichas asambleas la militancia ha realizado un análisis de la situación política de Euskal Herria y se ha valorado el proceso de debate tras lo que se ha definido la planificación política de la Izquierda Abertzale para el 2010. Por ultimo, las Asambleas Territoriales han ratificado la resolución1 “Zutik Euskal Herria”, que recoge las conclusiones del debate y la apuesta política de la Izquierda Abertzale. Los siguientes son los contenidos más destacables de dicha resolución:

1. La fase política a la que se dirige Euskal Herria es la fase del cambio político, por medio del Proceso Democrático. Es decir, una vez creadas las condiciones del
cambio, llega la hora de realizarlo. Por consiguiente, el objetivo de esa fase política es llevar a cabo este cambio político, logrando el marco democrático que ofrezca las suficientes bases para que todos los proyectos políticos sean defendibles y materializables en nuestro país. Alcanzando así una paz estable y duradera para
Euskal Herria. Asumir la apuesta de materializarlo ha exigido y exige cambios también en nosotros y nosotras mismas.

2. Para la Izquierda Abertzale, la oportunidad de un cambio político verdadero, la oportunidad de superar el ciclo actual y abrir otro democrático, se encuentra abierta de par en par. Por lo tanto, ahora el desafío consiste en cruzar esa puerta abierta tras décadas de lucha y trabajo y efectuar el cambio político. Hay suficientes condiciones políticas y sociales para ello.

3. Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos. Son dichos medios los que hacen posible la necesaria activación popular y la unidad de acción de las fuerzas democráticas y progresistas del país, garantía, motor y eje de tracción de la apertura y avance del Proceso Democrático. Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del Senador Mitchell.

4. Una amplia acumulación de fuerzas por medio exclusivamente de la lucha de masas, institucional e ideológica es la base para llevar al Estado al terreno de la confrontación libre y democrática de ideas y proyectos políticos, y poder así alcanzar un escenario donde los ciudadanos vascos libre pacifica y democráticamente adopten las decisiones que deseen sobre su futuro. Por todo ello, hacemos un llamamiento a la sociedad vasca y al conjunto de fuerzas progresistas, demócratas y populares del país a, manteniendo y respetando cada uno su historia, personalidad y ser, unamos fuerzas para hacer este proceso irreversible. Llamamos así mismo a la comunidad internacional a acompañar dicho proceso.

1 La resolución “Zutik Euskal Herria” estará disponible a primera hora de la mañana del martes 16 de febrero en la web www.ezkerabertzalea.info
Estamos convencidos que en este camino y por medio del trabajo en común y la activación popular, los meses venideros nos depararán nuevos avances y escenarios que hagan este proceso irreversible.

EZKER ABERTZALEA,
2010ko otsailak 15
 

Espanya té Rei, Catalunya no

El Rei dels espanyols ha ridiculitzat a la seva classe polític. Les seves intervencions per intentar trobar un pacte entre els sectors econòmics per treure Espanya de la crisi, ha posat contra les cordes des de Zapatero fins a Rajoy, nomes cal veure els titulars de la premsa del regim.

La cara de la Vicepresidenta era tot un poema, fins i tot la de la portaveu del PP semblava fora de lloc. Perquè tenir un rei? es devien preguntar els dirigents dels dos grans partits espanyols. Un rei que els ha deixat amb el cul a l’aire, ha posat en evidencia que els polítics espanyols no tenen capacitat de resoldre la crítica situació econòmica en la que es troba l’Estat Espanyol.

És en aquest context que podem entendre les declaracions del Vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, “Era imprescindible la petició del Monarca” per evidenciar que pels catalans, Espanya cada dia és més mal negoci. La incapacitat manifesta dels líders polítics espanyols és més evident en plena crisi, fins i tot Zapatero i la seva ministra econòmica Elena Salgado ho demostren quan passen el mort al model autonòmic, per salvar-se de les seves demostrades ineptituds per treure Espanya de la crisi; ineptituds denunciades per bona part del gurus de l’economia mundial.

Els catalans no tenim rei, ni el volem. Aquest no és cap solució als nostre problemes. No podem caure en aquests enganys. Ni Espanya, ni el seu rei tenen cap voluntat d’ajudar-nos. Ho comprovem cada dia: el veto al desenvolupament dels nostres aeroports, la retallada de les inversions que afectaran a Catalunya d’una manera molt greu, l’incompliment del model de finançament amb l’excusa de la crisi, la manca de sentència d’un estatut que ja és mort, l’espoli sense pausa i continuïtat,... Aquestes haurien de ser eines claus per obtenir una majoria clara de ciutadans per la independència.

Cada dia de pertànyer a Espanya ens hipoteca una mica més i, d’en mica en mica s’omple la pica, la pica és a punt de vessar. Només sent lliures i amb plena capacitat de decidir aconseguirem sortir de la crisi econòmica i social. De fet, amb la independència, hi tenim molt poc a perdre. El que és segur és que amb Espanya hi perdem cada dia.